Beniparlem | Els barbarismes 3

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Benvingudes i benvinguts a un nou pòdcast de Beniparlem. Hui ens centrarem en barbarismes i en altres errors de vocabulari de nivells avançats, és a dir, de nivells avançats, però també intermedis i avançats.

Heu de tindre en compte que, quan esteu en nivells intermedis-avançats, a banda dels continguts del nivell en qüestió, heu de conéixer també els barbarismes de nivells anteriors, ja que els coneixements, quan aprenem llengua, són com les calories, s'acumulen.

També conversarem amb alumnes i els proposarem un joc.

Saludem a Carla i Amandín. Carla Soriano és una professional del sector de la comunicació que estudia C1 al Carles Salvador i Amandín és una traductora que estudia B1 a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Amandín, com van els estudis bé?

Bé, estic començant. Molt bé per ara.

Sí? Estàs contenta? Et posen molts deures?

Sí, em permeten parlar amb més gent i m'encanta.

Molt bé! Carla, quan has estudiat valencià, per què ho has fet?

Per necessitat i per interés, perquè jo soc valencianoparlant des de xicoteta, però escriure és una cosa que no és tan senzilla.

Escriure formal i parlar formal és complicat si no t'ho han ensenyat, està clar. I, Carla, Amandín, estudieu altres llengües o heu estudiat altres llengües a banda del valencià?

Jo sí, italià.

L'italià, molt bé, i quin nivell tindries més o menys d'italià?

Un C1.

Mare meua, això ja és avançat! I Amandín imagine que també, perquè, si és traductora...

Sí, jo, bé, la meua llengua materna és el francés, parle també anglés i holandés, perquè soc de Bèlgica i una miqueta de turc.

Ostres, sí, una llengua aglutinant, serà complicada.

Sí, m'encanta, m'encanta molt difícil, però m'encanta.

I en turc sabries dir alguna cosa així...

Merhaba, günaydin... Sí, és bon dia, què tal.

Bon dia, què tal... M'ho apunte, m'ho apunte. Carla, i en italià, què sabries dir-nos?

Cosa possiamo dire... Buongiorno a tute!

Oh, que bonic! Ja m'agradaria a mi també saber italià i turc algun dia. Una pregunta, Carla, tu sabries o em recomanaries algun llibre o alguna pel·lícula en valencià?

Et puc recomanar les poesies completes de Josep Piera. 

Josep Piera és de Gandia, no?

Afirmatiu.

Molt bé, molt bé! A, Amandín, et em recomanes algun grup de música, alguna pel·lícula, alguna sèrie en valencià de qualsevol part del territori? 

M'encanta escoltar The tiets, és un grup de música de Barcelona, és l'única música que em pose amb el mòbil. Si no... Merlí, també.

La sèrie Merlí, boníssima.

Sí, sí, no sé què més.

The tiets està molt bé, molt bé, i Merlí també.

Bé, doncs a veure, ara, després d'esta breu entrevista, passem a parlar sobre unes quantes paraules que solen causar confusió entre els aprenents de valencià dels nivells avançats (C1, C2) però que ja poden començar a anar apareixent en nivells intermedis. Vos aniré preguntant a vore si els coneixeu o no estos barbarismes, estes paraules... Comencem, vinga amb cinc barbarismes.

El primer barbarisme és pertenéixer. Carla, què diries?

Que no és correcte.

No és correcte. Sabries substituir-lo?

Mm... pertànyer?

Pertànyer! Genial, clar que sí. Jo pertany, per exemple, al departament de Didàctica de la llengua i de la literatura de la Universitat de València. No podria dir que jo pertanyc. Això seria una velarització incorrecta.

Segon barbarisme. Este per a Amandín. A vore, umbral, l'umbral de la pobresa.

Umbrall.

No, no, per ahí no va. És com un límit entre una cosa i una altra, estar per davall o per damunt d'un nivell, no? No seria umbrall i, Carla, què creus que seria?

No, no ho sé contestar, no sé com dir-ho.

És que és molt diferent, és veritat que si ho pensem de sobte no ens ve la paraula, que seria llindar, però si dic llindar és paregut al límit, estar ahí en un marge. Llindar, podríem dir que estem, per sort, per damunt del llindar de la pobresa, per exemple. I per descomptat umbral no té res a vore amb Paco Umbral, que no coneixeràs si eres belga, però bé. Per exemple, si diem el gat es va posar al llindar de la porta, però amb la seua actitud de divo, pareixia un vigilant de discoteca decidit a fer que no entrara ningú. Estava en el llindar entre entre dins i fora.

A vore, va este tercer barbarisme, que em sembla molt divertit, és dir màquines tragaperres.

Ostres.

Saps què és?

No.

És molt típic dels bars d'ací. Carla, sabries dir-ho en valencià?

No.

És una altra paraula composta, però utilitza una altra metàfora. Però, primer explicarem a Amandín això de tragaperres què és. Com en anglés jackpot, com en els casinos, però que a vegades ací entres a un bar normal i te'n trobes.

De màquines, ahí de... escurabutxaques es diu.

Ai, escurabutxaques, és de veres.

Una butxaca saps què és, Amandín?

No.

Butxaca? Butxaca, ah, sí, sí.

Del pantaló, la butxaca del pantaló, i escurar és com arreplegar tot el que hi ha, no? Netejar-ho. Aleshores t'escura les butxaques i acaba amb totes les monedetes i els bitllets que tens a les butxaques. Això és una màquina escurabutxaques, no tragaperras. Vinga, va, un altre barbarisme: no diem que una cosa és verosímil ,en castellà diem verosimilitud, verosímil... i com ho diem en valencià? Estes són de nivell avançat.

M'esteu pillant en totes.

És normal que us indigneu, perquè és una mania que tenim els mestres de valencià, que és sempre buscar l'error ahí més punyeter de tots. Verosímil, en valencià, és versemblant. Una cosa és versemblant.

Que bonic.

Vraisemblable, en francés.

Que bo. I en italià?

Esta paraula és que no... La parola non la conosco en italiano...

No, és que serà de nivells avançats, C2. Versemblant, doncs, això, no hauríeu de dir verosímil, sinó versemblant, versemblança... I ara passem a un altre barbarisme que fem una cosa en valencià, molt típicament per influència del castellà, que és verbs que són de la segona persona, fer-los de la tercera, i aleshores diem: combatir, combatir una malaltia, combatir l'atur... com és?

Combatre.

Combatre. Ahí el francés ajuda molt... I en italià com seria? 

Potser és combatre, podria ser combatre. 

Podria existir.

Podria existir, ho hauria de buscar.

Ho hauríem de buscar. Les llengües romàniques es pareixen totes molt. I bé, altres exemples en este sentit, paregut a combatir, que seria combatre, els tenim amb concluir, que seria concloure; recurrir, que seria recórrer; confundir, que seria... com seria confondir? 

Confondre, molt bé. Transmitir, que seria...

Transmetre.

Transmetre, molt bé, Carla. I interrumpir com seria? 

Interrompre.

Interrompre, molt bé! Jo crec que ahí sí que pot ser que ajude el francés.

Sí, moltíssim.

Aleshores ahí hauríem de conjugar estos verbs en segona conjugació i no en tercera.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

I bé, Carla, Amandín, ara és el moment de confessar-vos i dir-me si heu tingut problemes personals amb els barbarismes. Carla, tu n'has tingut algun?

En quin sentit?

Amb algun barbarisme concret en valencià que no pugues llevar-te de damunt.

Pues segurament sí.

El pues, no?

Per exemple.

El pues és un problema, una pandèmia...

I l'entonces.

Bueno, pues, entonces hasta luego, no?

Són tot barbarismes, Amandín, que estem molt influïts pel castellà. I quin barbarisme podries dir-me, Amandín?

El bueno.

El bueno també.

Perquè no és el mateix. Si dic bé.

No et trobes igual de còmoda. T'hauries d'acostumar per a parlar el valencià estàndard, però si... o directament pots evitar dir-ho, perquè moltes vegades, bueno, entonces... ho diem i no fa falta dir-ho, són com crosses que posem ahí, que podem llevar i ja està, sense substituir.

Bé, i ara passem als doblets lingüístics, que són pareguts als barbarismes, però més tranquil·lets. Els doblets són paraules que les dos són correctes, però que realment tenen significats diferents, pareguts però diferents. Vinga, comencem amb el primer doblet. El primer doblet és el cas de tràfic i trànsit. Carla, tu sabries dir això per on va? Tràfic i trànsit són sinònims.

No. Sí?

No, no ho són, no.

Jo pense que no, no són sinònims.

No ho són, aleshores tu diries trànsit de drogues?

No, diria tràfic de drogues i trànsit intestinal.

Sí, sí, sí, sí, sí, mai se m'hauria ocorregut trànsit intestinal, però, però sí, sí, és un trànsit, és una circulació densa, normalment de vehicles, però també podria ser de menjar ahí a l'intestí.

M'ha vingut de la publicitat de la tele.

A mi també, a mi també.

Ho diuen? Ostres, molt bé. I tràfic és de substàncies il·legals o de persones de manera il·legal: tràfic de drogues, etcètera.

Un altre error que tenim, vinga. Un doblet lingüístic: rentable i rendible. Són el mateix rentable i rendible, Amandín, què diries?

Que no.

Que no, evidentment, si no, no ho haurien posat ací, però rentable què podrà voler dir?

Que dona un benefici, que pot...

Això serà rendible, això és rendible. I rentable ve de rentar.

Ah, doncs jo ho haguera dit al revés.

Perquè normalment diem rentable a tot, al que es pot rentar i al que dona diners, però si dona diners diríem rendibilitat, rendible... Un altre doblet que seria el de metge i mèdic, tenen un significat paregut, però podríeu donar-me un exemple en què utilitzaríeu metge i un altre en què utilitzaríeu mèdic, per exemple, Carla?

Eh, sí. Per exemple: dilluns hauria d'anar a la consulta del metge perquè em redacte un informe mèdic.

Correcte, a la consulta del metge perquè em redacte un informe mèdic o a la consulta mèdica. Aleshores és una diferència, perquè metge és un substantiu i mèdic és un adjectiu.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

I després passem a una altra que és també de nivells avançats, que és la diferència entre cita i citació. Amandín, com que saps altres llengües, també pots aprofitar-les... Si trobes la diferència entre una cita i una citació.

Una cita prèvia amb el metge.

Sí, correcte.

I citació d'un autor famós.

Sí, cita significa 'fixar un dia i una hora per a trobar-nos' i citació és una ordre de compareixença, una citació o també una citació textual, citar un autor en un text. Citació, cita. Ho sabies, Carla?

No.

No, perquè tampoc eres correctora, lingüista, no et fa falta. Com que Amandín es dedica més als textos, perquè és traductora, potser per ahí ho haja deduït, no? I ara juguem, no vos ve de gust jugar?

Per favor.

Vinga, fem un joc.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

És sobre barbarismes, d'acord? El joc consisteix que jo vos llegiré uns enunciats i a vore si sabeu identificar els errors. Carla comptarà amb unes postisses per a poder avisar quan se sàpiga la resposta i Amandín comptarà amb un flabiol. Va, comencem. Qui se sàpiga la resposta fa sonar l'instrument. Entesos.

Entesos.

En cada oració hi ha dos barbarismes, que poden ser barbarismes lèxics d'una paraula concreta o gramaticals-sintàctics, és a dir, de diverses paraules, no? Els heu d'identificar.

Primera oració: «Esta decisió hi ha que meditar-la...»

Jo diria: s'ha de meditar.

S'ha de meditar, cal meditar-la és com hi ha que no pot ser perífrasi d'obligació, com tampoc no ho pot ser tindre que. Aleshores, com heu dit, esta decisió cal meditar-la. I ara l'altre error: «...perquè podria ser una arma de doble filo».

No sé com és, però no és així.

Arma o filo.

Arma sí, arma està bé.

Arma està bé i seria una arma de dos talls o una arma de doble tall o de doble fulla, però no filo. Perquè ve com d'una espasa, no? Que té dos talls, dos fulles.

Segona oració: «Vaig a contar-te una cosa que no vull que se la digues a ningú».

Va, que li la digues.

Que li la digues a ningú, eixe error de pronom per interferència del castellà en el complement indirecte. Però l'altra, que jo crec que Amandín potser sí que sàpiga contestar és: «Vaig a contar-te una cosa», és correcte?

No.

Molt bé, com seria?

Et contaré, et contaré una cosa perfectíssim. Anar + infinitiu és de passat. Per tant, no podem utilitzar anar a com a futur, perquè es confon. Va una altra: «Ves a poc a poc i alerta amb els cotxes, perquè són carrers de molt de tràfic».

Amandín.

Ací només tenim un error.

El tràfic, no, el trànsit.

El trànsit. Intentem fer eixa s sonora també: trans-, trànsit. Molt bé, correctíssim! Has estat ben atenta l'explicació. Amandín, jo crec que podríem fer ací un salconduit perquè arribes directe al C2 del B1 al C2.

Tant de bo.

I Carla, m'estan dient que et degradem en l'escala de C1.

Sí, eh? Crec que estic suspesa.

Però que ací defensem l'enfocament comunicatiu. Per tant, els errors puntuals no ens importen tant. Ens acomiadem ja. Moltíssimes gràcies per haver vingut, Carla, Amandín, estic molt agraïda de vosaltres.

Estem en la recta final d’este Beniparlem. Però abans d’anar-nos-en, vull contar-te que Stephen Krashen té una hipòtesi sobre l’aprenentatge de llengües que es diu Hipòtesi de l’input comprensible, segons la qual l'aprenent només pot adquirir una llengua estrangera quan rep input comprensible en la llengua que està aprenent. Què vol dir això de comprensible? Que és un input que està propet del nivell que està aprenent. Per tant, si vols aprendre japonés des de zero i et veus capítols de One piece, en versió original sense subtítols, realment no aprendràs a parlar japonés. Necessites algú que t'acompanye en el procés i uns materials adaptats al teu nivell.

I fins ací ha arribat el Beniparlem de hui. Esperem haver-vos entretingut i instruït, encara que siga un poquet, ja que a poquet a poquet avançarem. Adeu!

Adeu, gràcies.