Va de mites

Un moment, tens un nadó?

El tinc just ací, al meu costat. Perquè estiga ben calentet abans de continuar el nostre viatge.

De quin viatge parles?

El que fem des de París, on l'he arreplegat, fins a casa de sons pares. Jo soc una de les cigonyes que transporta els nadons des de París, la capital de França, fins al lloc on viu la seua família.

Abans que jo em dedicara a aquest treball, la meua mare i la meua iaia van traslladar més de deu mil xiquets i xiquetes. És tot un orgull formar part d'aquesta nissaga familiar.

I també deu ser un treball molt cansat.

Clar! Mai és fàcil volar més de mil quilòmetres en un dia. Però, és un treball molt agraït, no saps com estic de pagada en veure la cara de felicitat dels pares i mares quan aplegue volant des de l'horitzó amb el seu fill o filla al bec.

I aquest nadó, on va?

És una xiqueta. I la porte fins a un xicotet poble de Mali.

És la primera filla en la seua família i no puc imaginar els nervis que tindran els pares i iaios esperant que entre per la finestra.

Per això no puc retardar-me! La família mai m'ho perdonaria.

Ai, mare. I la xiqueta no s'avorreix al llarg del viatge?

Per a res! Com són molt xicotets es queden adormidets només eixir de París.

Jo crec que el so de les meues ales els tranquil·litza.

No, no vull que aplegues tard senyora cigonya, que Mali encara està molt lluny! La pròxima volta que haja de portar un xiquet m'avisa amb temps i, a banda de posar coixins al niu, prepararem un biberó de llet calenteta pel nadó.