Els orígens i la situació actual de la llengua

—Hui tenim amb nosaltres, concretament, dos professors de la Universitat d'Alacant, que són Carles Segura i Vicent Beltran. Benvinguts.

—Gràcies.

—Els dos professors també han escrit un llibre de referència sobre els parlars valencians, que concretament es diu Els parlars valencians i que molts l'utilitzem, i moltes, per a les nostres classes i que té uns mapes molt il·lustratius que també comentarem. Però ens remuntem a conéixer en general la llengua. Quina presència té i d'on ve esta llengua que parlem ací, el valencià, això d'on ha sorgit?

—Del no-res, no.

—Del no-res, no, i d'un altre planeta, tampoc.

—Tampoc. Té una història, a vore. És molt fàcil d'explicar. Ens remuntem al segle XIII i, en eixe moment, els catalans, sobretot, que van vindre en la repoblació medieval, doncs es van repartir de manera diversa pel territori, juntament amb els aragonesos, eixa és la qüestió. Això és la clau: diguem que els catalans van ser una població un poc més gran que els aragonesos i, finalment, va ser la llengua que va predominar. El que passa és que els aragonesos van empeltar el català, que va guanyar en eixos territoris, i el van empeltar de trets especials de l'aragonés, que era la llengua que parlaven eixos pobladors i que van aconseguir crear una varietat nova del català que no existia, que és la suma, com dic, de les diverses varietats del català, de la població que venia, a més, de la població aragonesa que parlava aragonés. Parlaven aragonés, no parlaven castellà, com ara la majoria d'aragonesos parlen.

—Quants parlants té esta llengua nostra?

—Cinc milions som, no? De valencians, en general.

—De població valenciana i, en general, de tota la llengua. A mi em sona que uns set milions la parlen i uns deu milions la utilitzen.

—El que passa és que això crec que, més que comptar números, quantitats, interessa saber, diguem, dels que la parlen... fomentar els que la parlen. Vull dir, és a dir, que no només els valencians que tenen el valencià com a llengua primera són els que compten. Hauríem de comptar sobretot i fonamentalment els valencians nous, els nouparlants valencians, que són els que faran sumar.

—Això és, els que s'escolaritzen en valencià.

—És complicat, perquè una cosa són els habitants que ocupen el territori i l'altra els parlants efectius o els que diuen que la saben parlar, que és una pregunta difícil.

—No té una resposta unívoca i tampoc vos voleu mullar.

—Hi ha valencians que compten com a valencians perquè declaren ser valencianoparlants, però després no utilitzen el valencià realment. Eixe valencià o eixa valenciana compta com a valencianoparlant? I al contrari també passa, i qui ens interessa és el contrari. Esta segona part és que no es declaren com a valencianoparlants o com a valencians amb llengua primera valenciana, però que han decidit utilitzar-la. Eixos són els que ens interessa sobretot.

—I quan un valencià aprén valencià, diríeu que es pot comunicar també en altres territoris o només ací, al territori valencià?

—Lògicament, es pot comunicar còmodament amb la gent del Sénia cap al nord, fins a Perpinyà, Andorra, la Franja, els pobles de l'anomenada Franja, que igual és un nom que no és massa just, són els pobles d'Aragó que toquen Catalunya, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer, a Sardenya.