Combatre o combatir?

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Benvingudes i benvinguts a un nou pòdcast de Beniparlem. Hui ens centrarem en barbarismes i en altres errors de vocabulari de nivells avançats, és a dir, de nivells avançats, però també intermedis i avançats.

Heu de tindre en compte que, quan esteu en nivells intermedis-avançats, a banda dels continguts del nivell en qüestió, heu de conéixer també els barbarismes de nivells anteriors, ja que els coneixements, quan aprenem llengua, són com les calories, s'acumulen.

També conversarem amb alumnes i els proposarem un joc.

Saludem a Carla i Amandín. Carla Soriano és una professional del sector de la comunicació que estudia C1 al Carles Salvador i Amandín és una traductora que estudia B1 a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Amandín, com van els estudis bé?

Bé, estic començant. Molt bé per ara.

Sí? Estàs contenta? Et posen molts deures?

Sí, em permeten parlar amb més gent i m'encanta.

Molt bé! Carla, quan has estudiat valencià, per què ho has fet?

Per necessitat i per interés, perquè jo soc valencianoparlant des de xicoteta, però escriure és una cosa que no és tan senzilla.

Escriure formal i parlar formal és complicat si no t'ho han ensenyat, està clar. I, Carla, Amandín, estudieu altres llengües o heu estudiat altres llengües a banda del valencià?

Jo sí, italià.

L'italià, molt bé, i quin nivell tindries més o menys d'italià?

Un C1.

Mare meua, això ja és avançat! I Amandín imagine que també, perquè, si és traductora...

Sí, jo, bé, la meua llengua materna és el francés, parle també anglés i holandés, perquè soc de Bèlgica i una miqueta de turc.

Ostres, sí, una llengua aglutinant, serà complicada.

Sí, m'encanta, m'encanta molt difícil, però m'encanta.

I en turc sabries dir alguna cosa així...

Merhaba, günaydin... Sí, és bon dia, què tal.

Bon dia, què tal... M'ho apunte, m'ho apunte. Carla, i en italià, què sabries dir-nos?

Cosa possiamo dire... Buongiorno a tute!

Oh, que bonic! Ja m'agradaria a mi també saber italià i turc algun dia. Una pregunta, Carla, tu sabries o em recomanaries algun llibre o alguna pel·lícula en valencià?

Et puc recomanar les poesies completes de Josep Piera. 

Josep Piera és de Gandia, no?

Afirmatiu.

Molt bé, molt bé! A, Amandín, et em recomanes algun grup de música, alguna pel·lícula, alguna sèrie en valencià de qualsevol part del territori? 

M'encanta escoltar The tiets, és un grup de música de Barcelona, és l'única música que em pose amb el mòbil. Si no... Merlí, també.

La sèrie Merlí, boníssima.

Sí, sí, no sé què més.

The tiets està molt bé, molt bé, i Merlí també.

Bé, doncs a veure, ara, després d'esta breu entrevista, passem a parlar sobre unes quantes paraules que solen causar confusió entre els aprenents de valencià dels nivells avançats (C1, C2) però que ja poden començar a anar apareixent en nivells intermedis. Vos aniré preguntant a vore si els coneixeu o no estos barbarismes, estes paraules... Comencem, vinga amb cinc barbarismes.

El primer barbarisme és pertenéixer. Carla, què diries?

Que no és correcte.

No és correcte. Sabries substituir-lo?

Mm... pertànyer?

Pertànyer! Genial, clar que sí. Jo pertany, per exemple, al departament de Didàctica de la llengua i de la literatura de la Universitat de València. No podria dir que jo pertanyc. Això seria una velarització incorrecta.

Segon barbarisme. Este per a Amandín. A vore, umbral, l'umbral de la pobresa.

Umbrall.

No, no, per ahí no va. És com un límit entre una cosa i una altra, estar per davall o per damunt d'un nivell, no? No seria umbrall i, Carla, què creus que seria?

No, no ho sé contestar, no sé com dir-ho.

És que és molt diferent, és veritat que si ho pensem de sobte no ens ve la paraula, que seria llindar, però si dic llindar és paregut al límit, estar ahí en un marge. Llindar, podríem dir que estem, per sort, per damunt del llindar de la pobresa, per exemple. I per descomptat umbral no té res a vore amb Paco Umbral, que no coneixeràs si eres belga, però bé. Per exemple, si diem el gat es va posar al llindar de la porta, però amb la seua actitud de divo, pareixia un vigilant de discoteca decidit a fer que no entrara ningú. Estava en el llindar entre entre dins i fora.

A vore, va este tercer barbarisme, que em sembla molt divertit, és dir màquines tragaperres.

Ostres.

Saps què és?

No.

És molt típic dels bars d'ací. Carla, sabries dir-ho en valencià?

No.

És una altra paraula composta, però utilitza una altra metàfora. Però, primer explicarem a Amandín això de tragaperres què és. Com en anglés jackpot, com en els casinos, però que a vegades ací entres a un bar normal i te'n trobes.

De màquines, ahí de... escurabutxaques es diu.

Ai, escurabutxaques, és de veres.

Una butxaca saps què és, Amandín?

No.

Butxaca? Butxaca, ah, sí, sí.

Del pantaló, la butxaca del pantaló, i escurar és com arreplegar tot el que hi ha, no? Netejar-ho. Aleshores t'escura les butxaques i acaba amb totes les monedetes i els bitllets que tens a les butxaques. Això és una màquina escurabutxaques, no tragaperras. Vinga, va, un altre barbarisme: no diem que una cosa és verosímil ,en castellà diem verosimilitud, verosímil... i com ho diem en valencià? Estes són de nivell avançat.

M'esteu pillant en totes.

És normal que us indigneu, perquè és una mania que tenim els mestres de valencià, que és sempre buscar l'error ahí més punyeter de tots. Verosímil, en valencià, és versemblant. Una cosa és versemblant.

Que bonic.

Vraisemblable, en francés.

Que bo. I en italià?

Esta paraula és que no... La parola non la conosco en italiano...

No, és que serà de nivells avançats, C2. Versemblant, doncs, això, no hauríeu de dir verosímil, sinó versemblant, versemblança... I ara passem a un altre barbarisme que fem una cosa en valencià, molt típicament per influència del castellà, que és verbs que són de la segona persona, fer-los de la tercera, i aleshores diem: combatir, combatir una malaltia, combatir l'atur... com és?

Combatre.

Combatre. Ahí el francés ajuda molt... I en italià com seria? 

Potser és combatre, podria ser combatre. 

Podria existir.

Podria existir, ho hauria de buscar.

Ho hauríem de buscar. Les llengües romàniques es pareixen totes molt. I bé, altres exemples en este sentit, paregut a combatir, que seria combatre, els tenim amb concluir, que seria concloure; recurrir, que seria recórrer; confundir, que seria... com seria confondir? 

Confondre, molt bé. Transmitir, que seria...

Transmetre.

Transmetre, molt bé, Carla. I interrumpir com seria? 

Interrompre.

Interrompre, molt bé! Jo crec que ahí sí que pot ser que ajude el francés.

Sí, moltíssim.

Aleshores ahí hauríem de conjugar estos verbs en segona conjugació i no en tercera.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

I bé, Carla, Amandín, ara és el moment de confessar-vos i dir-me si heu tingut problemes personals amb els barbarismes. Carla, tu n'has tingut algun?

En quin sentit?

Amb algun barbarisme concret en valencià que no pugues llevar-te de damunt.

Pues segurament sí.

El pues, no?

Per exemple.

El pues és un problema, una pandèmia...

I l'entonces.

Bueno, pues, entonces hasta luego, no?

Són tot barbarismes, Amandín, que estem molt influïts pel castellà. I quin barbarisme podries dir-me, Amandín?

El bueno.

El bueno també.

Perquè no és el mateix. Si dic bé.

No et trobes igual de còmoda. T'hauries d'acostumar per a parlar el valencià estàndard, però si... o directament pots evitar dir-ho, perquè moltes vegades, bueno, entonces... ho diem i no fa falta dir-ho, són com crosses que posem ahí, que podem llevar i ja està, sense substituir.