La divulgació científica en valencià

Lucia no és experta en frases fetes, però ara comentarem algunes frases fetes en valencià que tenen plantes, perquè, això, la fraseologia popular està plena d'al·lusions a la natura. Per exemple, si jo dic: «Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari». Això què voldrà dir?

En poques coses tens ahí una sèrie de remeis per a tot, no? Amb poqueta cosa, amb el bàsic, tens una sèrie de remeis importants, d'ampli espectre.

Clar que sí, perquè les plantes són curatives, no?

Correcte, totes les que comentes tenen propietats antisèptiques, antiinflamatòries i han sigut sempre tradicionalment uns remeis per a moltes infeccions.

Per exemple, fonoll i ruda fan la vista aguda. Eixa la coneixíeu?

Sí, la veritat és que la ruda és una planta molt peculiar, perquè s'ha utilitzat tradicionalment en medicina. Això de la vista és perquè també té propietats antisèptiques, però també és una planta que pot ser molt tòxica, aleshores cal anar amb compte.

En excés, no? El verí està en la dosi. Per exemple, l'esperit de romaní, el dolor prest fa fugir.

L'esperit és, si no m'equivoque, amb alcohol, amb olis essencials, i servix per a fer-te fregues. Jo recorde que la meua àvia sí que es feia moltes fregues a les cames precisament amb alcohol i herbes.

Molt bé. Es preparaven els seus medicaments casolans. Que segurament els medicaments que comprem a la farmàcia també estan fets amb compostos de plantes.

Molts dels compostos, sí, i tant.

Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll.

Doncs, el mateix, el mateix. Els cataplasmes estan fets amb plantes també i normalment amb calor, i te les apliques tòpicament.

I molt barat seria realment...

I ja que és el teu tema principal de recerca, pense, o almenys quan vas fer el doctorat, quina importància tenen les metàfores per a parlar del discurs científic, per a fer arribar la ciència a la població en general?

Les metàfores tenen un paper fonamental, perquè el que fem en una metàfora és: tenim dos mots, i el que fem és atribuir-li el significat d'un mot a un altre. Per exemple, si diem "Joan és un sol", estem atribuint a Joan unes característiques que normalment li atribuïm al sol: brillant, calidesa, energia, lluminositat... correcte. En les metàfores en ciència fem el mateix, és a dir, atribuir un significat d'un mot a un altre per a intentar explicar una idea més complexa. Funcionen molt.

Per tant, hem d'oblidar-nos una mica que les metàfores només són construccions per a la poesia, sinó que tenen un poder molt més gran, per a transformar el pensament.

Totalment, perquè, a més, segons construïm eixes metàfores i li donem un significat a eixes altres paraules, estem conduint la percepció del públic cap a una idea o una altra. Per exemple, en el teu cas, tu vares fer un article, vares investigar sobre el Bosó de Higgs i la metàfora era la partícula de Déu.

Sí, la partícula en anglés de goddamn particle, 'la partícula maleïda', 'la partícula de Déu'... I aleshores era una manera d'explicar-ho també el tema de la física quàntica, la teoria de partícules.

Correcte, això per als oients que no coneguen una miqueta el tema. En 2012, el CERN, que és el centre de recerca de física de partícules, va descobrir, va poder comprovar l'existència del Bosó de Higgs, que havia sigut teoritzat precisament a mitjans dels anys 60 per Peter Higgs, un físic teòric.

I faltava com eixa peça del puzle que fera encaixar tota la teoria de la física de partícules.

El model estàndard. Aleshores es va popularitzar com a «partícula de Déu», que era un terme que, a més, no agradava ni a Higgs ni al director del CERN ni a ningú, però venia d'un llibre que havia publicat també un físic teòric en els anys 90, que hi havia titulat el llibre The goddamn particle, 'la maleïda partícula', perquè era molt difícil de trobar i els experiments són caríssims per per a trobar-les, i l'editor va decidir que no, que goddamn podia assentar malament i va tatxar damn i es va quedar «de Déu», no?

La partícula de Déu.

Correcte.

Tota eixa història del discurs de la ciència que, tot i que no som científics, també les persones que estudiem la manera de construir discursivament la realitat, ja que també tenim un paper dins de la ciència.

Un dels motius pels quals és tan famosa la revista Mètode entre els aprenents de valencià és perquè és un excel·lent model d'articles de divulgació científica, que és un gènere de text molt demanat a vegades en els exàmens. Com caracteritzaries un article de divulgació científica? Per a una persona que vullga aprendre a escriure de manera general articles d'aquest tipus, què li diries?

Què li diria? En primer lloc, que documentarà bé el tema sobre el qual va a escriure i, formalment, qüestions formals: un títol breu, suggerent si pot ser, i un subtítol més descriptiu. També que estructure les idees en paràgrafs senzills, més o menys de la mateixa llargària, i que utilitze connectors, que tinga les idees clares de com estructurar el text, com va a conduir el lector cap a la idea.

Que es faça un esborrany potser...

També és interessant que hi haja un inici, una primera frase que tinga ganxo, que enganxe el lector, perquè volem cridar la seua atenció i mantindre'l enganxat al llarg de tot el text. Per descomptat, correcció gramatical i també, en qüestions d'estil, evitar l'argot sempre que es puga. Si no es pot evitar, explicar sempre els conceptes.

Per paràfrasi. És a dir, vol dir tal cosa...

Exacte, el lector no es pot quedar amb la sensació que no sap alguna cosa, que no li han explicat alguna cosa; no es pot quedar amb dubtes. Se li ha d'explicar les coses bé, partint de la base, com si no sabera res del tema.

Amb un discurs estàndard, ni molt d'argot, ni molt col·loquial, ni molt científic, sinó mitjà.

Moltíssimes gràcies, Lucía. Doncs ara escoltarem unes persones que ens han respost pel carrer sobre el tema de les plantes, a veure què ens diuen.

Tens plantes a casa?

Sí, moltes, moltes.

Quines plantes hi tens?

Doncs en tinc dos arbres, una morera i un prunus, una iuca, i plantes crasses que no requereixen molt de reg i molta aigua.

I eres bona cuidant plantes? Se't moren totes o un terme mig?

No, no, soc bona cuidadora, tinc el que es diu mà verda i no se'm moren; si es moren, són les que s'han de morir perquè són éssers vius i, de tant en tant, alguna mor, però no per falta de cura.

Què fas per a contribuir a la protecció del medi ambient?

Recicle tot el que puc i, com que soc una obsessa de l'estalvi d'aigua, ací a casa tenim un sistema d'arreplegar l'aigua de pluja per a després regar les plantes amb l'aigua de pluja. I al bany, quan ens dutxem, tenim un poal i, mentre esperem que l'aigua s'escalfe, tot eixa aigua després la fem servir per a la cisterna. 

T'ha paregut, Lucía? M'ha semblat fantàstic, i això de la mà verda m'encanta.

Mà verda. Pot ser, ho podem consolidar en la revista Mètode.

Sí.

Tens plantes?

Sí, sí, tinc plantes, tinc plantes al balcó.

El que passa és que li pega molt el sol, moltíssim, i és un exercici de resistència per a les plantes sobreviure allí. Però sí, tinc algunes... Tinc una bugambília, tinc un potos que resisteix allí fora.

Els potos són molt resistents.

Tinc un roser. Però sobretot el que tinc són plantes crasses, com deia l'entrevistada també, perquè requereixen poc de reg i resisteixen molt bé el sol.

I seguim donant veu als valencians i valencianes: endavant. 

A l'hivern, bona escudella i vi calent.

Al mes de juny, cada gota com el puny.

A la panxa del bou, ni neva ni plou.

A Nadal, al foc, i a Pasqua, al lloc.

A l'estiu, tota cuca viu.

Març, ventós, i abril plujós, fan maig florit i formós.

Oi, que bonica!

Les coneixies, estes frases fetes, Lucía?

Algunes, sí, sí.

La de: Cigronet, on estàs? Dins de la panxa del bou, que ni trona, ni plou.

Me'n recorde.

És d'un conte, d'una rondalla, no?

Sí, fixa't, a mi me dien molt de menuda que no me pujara la figuereta.

Enfadar-te.

Que no t'enfades.

Si t'enfades, fas pujar la figuereta, correcte.

Sí, sí, jo també la coneixia. 

Ara passem a un concurs en el qual mostraré a la convidada unes imatges de plantes que ens han facilitat també unes oients, a veure si Lucía les coneix. Són tot plantes, si no m'equivoque, que es poden trobar a l'Albufera de València. La primera és una planteta, un arbust que té fulletes finetes i és també aromàtica.

Romaní.

Correcte, el romaní. Vinga, un altre arbust que jo crec que Lucía lés més d'arbustos: és un arbust que fa unes floretes blanquetes molt boniques, però, en canvi, té un color més fosc. Quina és? És una estepa negra. I, per acabar, este sí que és molt característic de molts ecosistemes valencians: és una planta que té relació amb les palmeres. Des de la ignorància, jo no soc experta botànica, soc més de textos científics, però no tant de terminologia. I açò, què seria aleshores? És una palmereta xicoteta.

Margalló?

Un margalló. Amb 120 números que té la revista Mètode, doncs hauran parlat ja de moltíssimes coses.

Vinga, ara passem a la secció de Beniparlem, "Para l'orella", en què practiquem la comprensió oral o escrita. Escoltem el fragment:

"Hola, benvinguts una setmana més a Medi ambient. Cada any moren milers d'aus per culpa de les esteses elèctriques, unes instal·lacions que formen al cel una xarxa mortal per a espècies tan emblemàtiques com l'àguila reial o l'àguila de panxa blanca. Hui, en el programa, vorem la impactant imatge gravada en directe de la mort per electrocució d'un jove pigat. És temps de Medi ambient. Comencem."

Aleshores, vos done tres opcions i heu de vore quina és la correcta. Primer vos done les opcions. La primera diu que "les instal·lacions elèctriques maten...":

A) Multitud d'aus diverses a l'any.

B) Aus només a causa dels xocs.

C) Aus només en perill d'extinció.

Per a mi la de multitud, moltes.

Molt bé, correcte, perquè no especifica, per tant: a) multitud d'aus diverses a l'any.

Moltíssimes gràcies a Lucía Sapiña per vindre, per presentar-nos la revista Mètode i els articles de divulgació científica. Gràcies a tots vosaltres també per escoltar-nos, i recordeu que podeu tornar a Beniparlem sempre que vulgueu i sereu molt benvinguts.

Gràcies.

Gràcies.

Beniparlem, un pòdccast per aprendre valencià amb Aina Monferrer.