En valencià, la h no se sol pronunciar en la majoria dels casos (humil). Tanmateix, hi ha alguns mots que contenen hac aspirada i, per tant, cal pronunciar-la. Aquests casos són: algunes onomatopeies (ehem!, ha!, hum!), els préstecs d'altres llengües (hippy, hall), noms propis no adaptats i els seus derivats (Hegel, hegelià) i el verb halar ('menjar alguna cosa').
