La televisió d'À Punt en directe
Seu, que t'ho expliquem
Transcripció
Avant. Sebastià, no t'esperava tan prompte. Lleva les caixes de damunt de la butaca i seu.
D'acord. Si et sembla bé, les deixaré en aquella taula. Tens una col·lecció d'insectes magnífica. I el cérvol volador que hi ha ací és espectacular. Les grans mandíbules recorden les banyes dels cérvols.
Sí. Mesura quasi nou centímetres. És que els insectes m'atrauen molt. No sé… la manera de moure's, la capacitat d'adaptació al medi, la falsa aparença de fragilitat, la inquietud que provoquen quan se'ns acosten massa…
Sí, mira. Una inquietud semblant a la que despertava el protagonista del llibre que acaba de comprar en una tenda de llibres: La verdadera historia del hombre elefante.
El de Michael Howell i Peter Fort. Un llibre publicat el 1981 per l'editorial Noguera. A vore què diu la contraportada: "Joseph Merrick: el fenómeno médico más sorprendente y conmovedor de la historia". Per això has vingut més prompte. Perquè tenies ganes de comentar curiositats de l'Home Elefant.
Sí, moltes. És una història fascinant.
Jo també tinc ací la novel·la de Lluís Prats, publicada per Columna, fa dos anys: La veritable i meravellosa història de l'Home Elefant. Però comencem com cal. Què et sembla si ambientem la conversa amb la melodia de la pel·lícula L'home elefant, de David Lynch?
En aquest fragment, Anna convida a seure Sebastià, però no a asseure ni a *sentar-se. En valencià, cal tindre en compte que, per a fer referència a aquesta acció, hi ha verbs semblants que tenen matisos diferents.
- El verb seure és un verb intransitiu, és a dir, no demana un complement directe. Però no és pronominal, per tant, mai va acompanyat del pronom es. És a dir, direm: Seu com sempre, i no *Seu-te. Un altre exemple: Sec a la cadira, però no *M'he segut a la cadira. Recorda que sentar és incorrecte.
- En canvi, el verb asseure és transitiu i s'usa per a 'posar (a algú) sobre un suport qualsevol'. Així, podem dir: He assegut l'alumna al fons de la classe. A diferència de seure, asseure sí que pot ser pronominal i, per tant, anar acompanyat del pronom. Per això tenim asseure's. També és correcte, en valencià, el verb assentar, que també és pronominal com a sinònim d'asseure.
Aprén més sobre els verbs pronominals i els no pronominals en aquesta activitat. No oblides que trobar-los en el diccionari és ben senzill. Tant si és l'única forma de conjugació com si té accepció pronominal, porten l'abreviatura pron.