La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
Al final de l'estiu, la reina es deixa vore. La parella d'àguiles reials es torna a vore junta, però no hi ha rastre de cap de les cries. La femella ix de caça i el mascle, també. Cada exemplar, en una direcció diferent. Es dirigixen per separat a les zones baixes, on hi ha més menjar. Mentrestant, les aus forestals assacien la set a l'abric de la pineda. Hores després, el mascle ha caçat un conill. El devora tranquil·lament. Potser espera un dels fills, però no veu res en l'horitzó. Lluny, només a l'abast de l'imponent cim, se sent de nou el so, un reclam que talla l'aire i que inquieta la resta de la fauna. És la filla de la parella. Devora una presa caçada per sa mare. Ella vetla per la filla. Està atenta a qualsevol carnívor que s'atrevisca a furtar-li l'aliment. S'ho ha menjat tot i té el pap ple, però continua demanant-li'n més i més. Sa mare la segueix de prop. Estarà pendent d'ella fins al final de la tardor.
En valencià, els verbs sentir i escoltar tenen matisos diferents. Mentre que escoltar implica la intenció d’atendre per part de la persona que fa l’acció, sentir és un acte involuntari que es refereix al sentit de percebre sons amb l’òrgan de l’oïda (de fet, és sinònim del verb oir) sense la necessitat de parar-hi atenció.
Com a exemple, l’ús del verb sentir en aquest fragment és ben encertat. Així doncs, la distinció és ben fina i, com a conseqüència, en determinats contextos pot causar confusió. La tria, per tant, dependrà de l’èmfasi que es desitge posar en la interacció.
Practica en les següents activitats l'ús d'aquests verbs!