Aprenem a pronunciar paraules difícils

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Bon dia tot el dia. Benvingudes i benvinguts a Beniparlem, este metapoble d’À Punt i on podeu passar una estoneta aprenent valencià amb alumnes, amb experts en llengües i amb comunicadors.

Hui ens visiten Pere Joan Buforn i Ricard Ferrer, dos lingüistes d’À Punt que corregeixen els errors dels periodistes o comunicadors que creen continguts per a la televisió i ràdio públiques valencianes. Bon dia.

Bon dia.

Pere Joan Buforn és de la Vilajoiosa i Ricard Ferrer és de Bellreguard. Benvinguts, Pere Joan i Ricard.

Gràcies.

Gràcies per convidar-nos.

Vos tenim ací, aprofitem per a preguntar-vos sobre pronúncia, un tema que interessa moltíssim tant a les persones que s’examinen de valencià com a qui simplement vol aprendre a utilitzar el valencià en situacions formals. I també als periodistes en general, als locutors que treballen davant de la càmera... Pere Joan, Ricard, quines són les consultes de pronúncia que més vos fan els i les periodistes d’À Punt?

De pronúncia hi ha molts casos de topònims estrangers, perquè clar, cada dia, amb tota l'actualitat informativa... Topònims d'Ucraïna, que és un repte l'adaptació, com s'escriuen, com es pronuncien... Clar, ara de Gaza, d'Israel... Amb tot el que està passant, els terratrèmols, tot això va generant llocs que no coneixíem o pobles xicotets que hem de buscar com es pronuncien, com s'escriuen.

I quines ferramentes de consulta utilitzeu en eixos casos? O heu de prendre la decisió?

En algun cas concret l'hem hagut d'adaptar com un fitxatge del València, Iaremtxuk, si no recorde malament exacte. Després tenim l’Ésadir, que ens ajuda molt.

L’Ésadir.

Té un grup d'experts que...

Jo l'utilitze també.

Molt bé.

Sí, per als antropònims també està molt bé, per aals esportistes...

Un llibre d'estil hipertextual que pots anar consultant, així és molt útil.

I després tenim una Viquipèdia entre cometes, que és el Forvo, que és gent de tots els llocs, de moltes llengües, que pronuncia paraules voluntàriament, pronuncia paraules de la seua llengua.

Ostres.

De qualsevol llengua.

I això està obert en internet?

Sí, sí. Forvo, amb v.

F O R V O.

Ens ajuda molt.

Que interessant. I m'agradaria que em diguéreu, per exemple, Pere Joan, un error de pronúncia molt típic i molt fàcil de corregir i com solucionar-lo.

Per a les errades i per a la pronúncia existix la ITV lingüística, que és una ferramenta que s'utilitza a la redacció per a fer un seguiment de pronúncia als periodistes, per exemple, perquè milloren fonèticament sordes, sonores... o fer un seguiment de tot.

Que interessant i l'han de passar com els cotxes, cada ics temps?

Depén.

Fem un seguiment, sí, tenim un seguiment... Ens assignen, en este cas la cap, un seguiment a un o diversos periodistes, depén del torn. També fem monogràfics, és a dir, anara a la redacció d'Alacant o a la de Castelló i fer un matí intens.

Molt bé.

Van passant periodista, periodista... El que és ideal és escoltar-te’ls prèviament...

Sí, clar, i preparar...

Fer l'entrevista i clar, el que em vas comentar de fer el seguiment, de no quedar-se només...

Sí, en un dia puntual, sinó veure si han fet els deures.

Si ha evolucionat.

Quin és l'error de pronunciar en valencià més fossilitzat i difícil de corregir i per què la palatal lateral? És opinió personal, eh? O si teniu alguna tècnica infal·lible per a intentar esmenar este error de pronúncia?

És un so difícil de fer, sobretot si no el tens ja des d'un principi, i pot ser una part fàcil és ficar-se un llapis dins la boca, entre les dents, i pronunciar la paraula intentant que la llengua vaja per dalt del llapis.

Però posa, posa l'exemple.

Seria com una cosa així. Mira. Llapis. Aleshores ja obligues a u a col·locar la llengua dalt del llapis.

Vos copiaré eixa tècnica, perquè jo sempre deia dir «li» molt ràpid, però no funciona sempre.

Ja vas educant la llengua un poc a col·locar-la a la posició al paladar i...

Boníssima tècnica.

En una ITV lingüística d'Alacant, hi havia un periodista que parla molt bé, però m'ha dit: «Jo no sé dir la elle», i aleshores li vaig dir una tècnica simple, que és com si poses la llengua en forma d'arc al paladar i la pegues, la part més alta de l'arc, la pegues al paladar. I aleshores ell posava la punta pegada al darrere de les dents i dic: «No, no, no».

És una l.

La part d'enmig de la llengua, fent arc. Llapis.

I ho vas aconseguir?

Més o menys.

Quasi.

Primer ho ha d'entendre i després ho ha d'adoptar de manera inconscient, que ja jo crec que és el pas més difícil.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Sé que vos baseu en el llibre d'estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per a determinar l'estàndard de pronúncia dels locutors d'À Punt. És així? Feu servir eixa obra de referència? Bé, doncs al llarg d'este Beniparlem, vorem un poquet de cada aspecte de la pronúncia de la llengua estàndard i comencem amb algunes preguntes sobre fonètica. M'han sorgit alguns dubtes i com que tenim ací dos grans experts lingüistes de la casa, a vore si me'ls poden anar solucionant. Oients, estigueu atents que jo crec que açò és molt útil. Per exemple, com pronuncien paraules com ara analitzar, realitzar, utilització... Això com ho fem?

La manera estàndard valenciana que es recomana, que és més natural i més fàcil, és com una essa sonora.

Per exemple...

Analitzar, realització.

Utilització.

Utilització. I la segona opció, Pere Joan?

Fer el dígraf. Analitzar, realitzar i utilització.

I utilització. Però hi ha una de les dues opcions que siga més correcta o les dos estan bé?

Més estàndard valenciana, no és més correcta.

D’acord.

Clar, és que ahí estem també intentant trencar el mite este que hi ha coses correctes i incorrectes. Sinó que està ahí sempre, també depén del llibre d'estil que utilitzes, de també fins i tot el tipus d'audiovisual que estigues fent, si és més més tècnic, més d'entreteniment...

Ii el que, en tot cas, si es fera el dígraf, el que no s'ha de fer és ensordir: realització.

Exacte, fer-ho sonor.

Fer-ho sonor. Tant el so de la essa sonora com la t, que passa d perquè la essa sonoritza eixa t.

D'acord i com pronuncien paraules com ara psicologia, tsunami, pneumàtic... estos cultismes? Ahí, què fem, què hem de fer?

Per exemple, si anem a pams, en la primera, en psicologia, sense pronunciar la p, ahí no hi ha dubte; en tsunami tenim dues opcions: podem fer /sunami/ o /tsunami/. Jo crec que és més còmode sense fer la t inicial.

D'acord.

I, per exemple, pneumàtic, no pronunciaríem la p, seria /neumàtic/ i, de fet, l’AVL dona les dues opcions d'escriptura, tant neumàtic sense la p com, per exemple, pneumàtic amb p, sense pronunciar la p.

D'acord, però en cap cas es pronunciarà pneumàtic.

S'atura el micro i tot.

Sí. Aleshores eixes dos consonants del principi no les pronunciem, evidentment, excepte en tsunami, que podem pronunciar la t, però que no cal, no? I què fem amb paraules com dotze, setze, tretze...

Ahí sí, ahí hi ha només una opció.

Una opció correcta, i quina seria?

La dz: /sedze/ /dodze/. És a dir, /dodze/ /tredze/ /sedze/.

El que no recomana és fer el que, per exemple, en la meua parla fem /dotge/ /tretge/ /setge/.

Jo també ho faig.

Jo també. A això podríem dir-li palatalitzar-ho d'alguna manera.

Jo diria que sí, palatalitzar-ho.

Fins i tot a pobles com eslida fan /dotzre/...

Que ja és difícil.

Jo soc de la Plana Baixa i per ahí eixes coses les escoltem.

En la seua parla que ho mantinguen perfectament.

Ara tindrem un problema, que és que vindran hordes d’apitxats amb torxes perseguint-nos. Ara estic dubtant: antorxes o torxes? Ara ho he de mirar.

Diria. Mirem-ho. Mira la xulla. Diria que és tancada: torxes.

Torxes?

Diria que sí.

I no «antorxes».

Això de mirar la xulla, vull dir: els lingüístes no ho sabem tot, sabem on mirar les coses.

Clar, a mi em passa igual: ningú sap tota la llengua, ni Pompeu Fabra se sabia tota la llengua. Ningú. Aleshores, ací a l’AVL, al DNV, diu torxa.

Veus, torxa, pensava que era tancada i és oberta.

Però en tot cas, vindran els apitxats i haurem de córrer. I què fem, perquè, clar, els apitxats no fan ni /dodze/ ni utilitzar, què els podem dir?

Esta l’han de fer.

L'han de fer en llengua formal, en llengua... El mitjà de comunicació és llengua estàndard formal, llevat d'algun cas de gèneres concrets.

Aleshores ho han de fer, s'han de mentalitzar i millorar la seua pronúncia de la sonorització de les esses i de les africades palatals i totes estes que hem comentat. I què passa si algú diu, com jo faig a vegades potser i els plats ?

Ací podem dir tres coses.

Digues.

Per exemple, que és aguda, hem de fer /potsér/ que no és /pótser/.

Inclús la que, si mirem l’AVL; mira, aprofite una eina de l’AVL molt important és: poses una paraula i et diu la fonètica i una altaveuet de com s'ha de pronunciar.

Sí, i això està molt bé.

I clar, si mires, ens costa fins i tot dir /potsér/, eixa o és tancada perquè és tota una paraula.

Ostres, què m'esteu dient?

Sí.

Que no puc dir /pòt ser/?

Clar, són dues coses: «pot ser que vingues» són tres paraules, ahí sí. Però el de probabilitat estrictament que això costa molt de dir.

«Potser vindrà».

Pot ser.

Potser.

Mare de Déu, això no ho he fet jo bé mai sempre dic potser o potser que.

Exacte, així és.

Potser que està bé, però si dic «potser plourà», ahí hauria de ser «potser plourà».

Sí, estrictament.

Uf! I si dic plats, gots... Ahí què?

No és la pronuncia més recomanable, diguem.

Aleshores hauria de dir plats, gots.

Hi ha com graus, fins i tot punys.

Sí, a l'Horta Nord fan ahí...

Hi ha tres paraules que fan molt...

Punts i comes.