El joc: els textos periodístics

Prepareu-vos, perquè comença el joc.

Beniparlem, un pòdcast per aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Bé, ara el que farem és escoltar fragments d'un programa de ràdio i de dos programes de televisió. El primer que heu d'intentar endevinar és de quin gènere de text periodístic es tracta. A més, heu d'explicar en quins indicis vos baseu per a dir-ho. També podeu endevinar si és possible a quin mitjà de comunicació pertany això que escolteu o qui podria ser-ne el locutor, locutora. Entesos?

D'acord, comencem Endevina, endevinalla.

Bon dia, desperta Catalunya! Són les vuit, som al matí de Catalunya Ràdio i no m'estranya que bulli la xarxa després de veure Ciutat morta, i bullirà i bullirà també la disc...

Què pot ser?

Jo crec que, a vore, ha sigut professora meua, Mònica Terribas, de Catalunya Ràdio.

Ai, sí, que vas estudiar a la Pompeu Fabra. Una estada seria?

Sí, ella era una reina dels editorials, de les portades, de com arrancava cada dia dient bon dia i, d'alguna manera, oferia la seua visió del que està donant l'actualitat, no? I evidentment són textos molt...

Molt informatius, no?

Però també tenen esta part d'interpretació d'opinió.

Sí, és que últimament, les ràdios generalistes en català en Catalunya, tant la privada, RAC1, com la pública, cada volta ixen més de la formalitat estricta dels informatius: donen opinió més de notícies, posen música, moments de pífies, però si és un format notícia, no?

Seria paregut a un article d'opinió, però, locutat en la ràdio?

Sí, és semblant, però, clar, també té este caràcter informatiu, perquè al final...

És com un editorial.

És un editorial en què contes un poc els fets, és a dir, no opines directament, sinó que et posen una miqueta de context i dones una visió de què et sembla el que està passant.

Entesos, prepareu-vos que ve el segon.

En temps d'hivern, bona sopa i vi calent i a les tres en punt cada dia De dalt a baix per a la bona gent, des de Castelló de la Plana, València, Alacant i Elx-Crevillent, creuant les ones valencianes.

Açò és de l'any de la picor.

Toni Mestre?

Sí, és Toni Mestre.

És De dalt a baix, el primer programa de ràdio en valencià de la història.

I què era Canal 9 això?

No, això era Radio Nacional, crec. En un primer moment Radio Nacional de España.

Que sabut que eres.

Això era de la ràdio pública espanyola; no he trobat exactament la data perquè és com una peça promocional, però este programa va existir del 74 al 89. El presentador, efectivament, molt bé, és Toni Mestre.

Que els estudis té... L'estudi u de la ràdio d'À Punt es diu Toni Mestre.

Sí, correcte.

Passem al tercer àudio.

Bona nit. Bona nit. De quin grup sou? Som de Las máquinas i, en principi, no anem a cantar en trio perquè no ens paguen. I com volem ser professionals. Tampoc es tracta que feu ací una actuació, però... Home, però, Nàcher ja ho ha dit abans que ací el que compta és la pasta i que si no li paguen, no pot actuar. Nosaltres el mateix.

A vore este professional valencià de la comunicació va haver de lidiar amb Manuela Trasobares.

Aquella famosa escena en què tira...

Por qué? Por qué? No puedo más con esta sociedad.

Amb un got de vidre enmig del plató.

I el senyor en el vidre de l'ull.

Això és història viva dels valencians. Lluc, no? Com era?

Josep Ramon Lluc. No sé si és Carta blanca o Parle vosté, calle vosté.

És Carta blanca i és una entrevista al grup Las máquinas i, efectivament, presentant Josep Ramon Lluc. Entrevista seria al gènere, no?

Sí, entrevista; una entrevista curiosa.

Sí, entrevista friqui.

Moltíssimes gràcies per haver vingut, Sergi, Cèlia, i gràcies per la tasca que feu, periodística en valencià.

La tasca que és treballar i que ens paguen bé.

Gràcies per treballar i per cobrar. Vos seguirem als mitjans i, de regal, vos faré una abraçada grandíssima, que és tot el que puc oferir en estos moments.

I per a tancar este pòdcast, m'agradaria citar a Maria Josep Cuenca, que és una lingüista molt destacada de la Universitat de València, que als anys 90 va ser de les primeres estudioses a establir les bases de la gramàtica del text. Cuenca explicava que allò important és aprendre a comunicar-se de manera eficaç en cada situació; per damunt de l'error ortogràfic o sintàctic puntual. Tant els periodistes com totes les persones que busquem assolir un bon nivell de llengua, hem de tindre clar el gènere de text que hem d'escriure o de locutar; com hem vist hui. Cal tractar de cometre els mínims errors possibles, sabent que la perfecció no existix ni quan parlem, ni quan escrivim, ni quan ballem una coreografia de TikTok. Gràcies per haver-nos escoltat, gràcies per haver vingut, salut i fins al pròxim Beniparlem.

Adeu.

Adeu.

Adeu.

Beniparlem, un pòdcast per aprendre valencià amb Aina Monferrer.