Els textos periodístics: l'article d'opinió

Passem ara al segon gènere periodístic que tractarem hui, que és l'article d'opinió, el famós article d'opinió. Un article d'opinió és, no quan comentem el que passa, sinó la nostra interpretació d'allò que passa. En principi, la barrera entre notícia i article d'opinió hauria d'estar molt clara, però de vegades tenim objectes, com els titulars sensacionalistes, en què es mesclen gèneres. Com a experts em podeu indicar alguns clixés quan escrivim articles d'opinió sense ser-ne experts, que caldria que evitàrem? Típiques fórmules d'opinió, però que no són molt recomanables.

El cal dir que crec que hi ha una sèrie de coses que no cal redundar i, al final, l'article d'opinió és un espai per a lluir-se i per a traure a passejar totes les teues habilitats comunicatives, tot el teu vocabulari, però tampoc és precís estar…

També com que és un article d'opinió, sovint es fan jocs de paraules, agafes més paraules fora de la norma de la llengua que estàs emprant… Assegurar-se molt bé com en un examen escrit, per exemple, d'un article d'opinió, s'ha de fer el format de les paraules que siguen estrangeres o dels qualificatius que tu t'inventes…

Assegurar-se si un neologisme està adaptat o no, si s'escriu en cursiva, que quan escrivim a mà s'ha de fer subratllat, d'acord. I, per exemple, em fa ràbia quan diuen: «Jo, personalment, opine que». Sí, d'acord, és un article d'opinió, no cal que marques tant el teu personalment.

L'esdeveniment esdevingut no és redundància més absoluta.

Això hauríem d'aplicar l'economia del llenguatge i evitar-ho.