Beniparlem | Com podem millorar l'expressió escrita?

À Punt pòdcast

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Benvingudes i benvinguts a un nou pòdcast de Beniparlem. Hui ens entrem en consells per a millorar l'expressió escrita de cara a les proves oficials de valencià. Tindrem com a convidats dos professors de valencià experimentats. Els donem la benvinguda perquè són Víctor Camarasa i Joan Monferrer.

Bon dia.

Bon dia.

Bon dia.

Víctor Camarasa és professor del centre d'idiomes de la Universitat de València, que té, per un costat, el servei de llengües i, per un altre, el centre d'idiomes.

Efectivament, estes dos, bé, el servei de llengües que és un servei de la universitat i el centre d'idiomes que és una empresa universitària que és una figura que existix ahí.

Però estan molt ben avinguts i es complementen. Perfecte. I tenim a Joan Monferrer, professor de valencià de l'Escola Oficial d'Idiomes de la Plana Baixa i també de la Universitat Jaume I de Castelló. Joan, tu tens uns alumnes aplicats?

Bé, jo tinc alumnes de C2 i, per tant, són alumnes que ja requerixen un esforç i han de fer un esforç important per a arribar al nivell que se'ls exigix.

S'han d'esforçar.

Víctor, esta pregunta és per als dos, però que conteste primer Víctor. Com ensenyes als alumnes a escriure millor? De manera molt resumida, perquè això és tot un món.

Sí. Analitzant textos ben escrits. Si agafem l'exemple d'un text que està molt ben escrit, que fins i tot et convenç, un text que l'agafes i divideixes dos textos d'una opinió a favor i un en contra en una classe, i els que han llegit el text a favor sense dubte se n'han convençut i estan completament a favor del que diu, i els altres en contra. Aleshores això és que el text funciona realment, està molt ben cohesionat, és convincent.

D'acord, com un joc de rols.

I això és el que han de fer ells.

Aleshores entenc que si estàs parlant-me de textos argumentatius a l'hora d'escriure, intuïsc que tindràs alumnes de nivells avançats.

Sí. Ara, sobretot estic en nivell C1 i C2.

D'acord, si és molt important l'argumentació, per descomptat. I algun truquet, Joan, que utilitzes tu per a ensenyar els teus alumnes a escriure millor?

Jo, d'entrada, sempre els mostre un model, és a dir, ells han de tindre sempre una referència. A partir d'eixa referència, ells han de treballar eixe gènere textual, és a dir, els enunciats són fonamentals, tant l'expressió oral com l'escrita, i en els enunciats han de buscar les paraules claus com gènere, situació, destinatari, etcètera. Per tant, hem de treballar això primer a partir d'exemples (que ells coneguen exemples), i després de la producció pròpia. A partir d'ahí, el treball en els seus textos.

Molt bé i, en eixe cas, quan ells produeixen textos a partir de la mimesi del referent, Víctor, quins diries que són o si te'n recordes ara d'un error típic dels teus alumnes a l'hora d'escriure que et faça molta ràbia?

A mi em fa molta mania, jo tinc la dèria dels paràgrafs. Per favor, un paràgraf no és una frase. Ha de ser un paràgraf ben formada amb dues o tres oracions i no anar fent una oració, passes al següent... Això en un nivell C1-C2 ja no ho podem permetre. Hem de fer un text ben organitzat que vaja per blocs, que tinga un paràgraf d'introducció, una bona conclusió i que estiga organitzadet en paràgrafs complets.

Sí? Tu creus el mateix, Joan?

Jo crec que l'organització és fonamental. D'entrada, el tema del gènere, definir el gènere és importantíssim. És a dir, hi ha gent que fa un article d'opinió i no li posa titular. Això és una barbaritat, això no és un article d'opinió. O que li demanes una carta al director i fa una carta com si fora un amic o d'estimat director, això no és una carta al director. Per tant, hem de treballar els gèneres i hem de treballar l'estructura, i l'estructura és introducció, desenvolupament, conclusió, però també l'organització en paràgrafs, i cada part ha de tindre més o menys paràgrafs.

D'acord, però jo no vull que em feu més espòiler, perquè havia preparat un decàleg per a escriure bé i ja m'he ho esteu dient tot. No pot ser. Passem als consells, al decàleg, i ahí sí que vos deixe que aneu afegint algun detallet que jo m'haja deixat, que segur que me n'he deixat molts. Comencem pel primer consell.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

El primer consell és que feu una lletra llegible i que respecteu els marges del full de respostes. És fàcil, no, doncs feu-ho, que no costa tant que ens trobem cada redacció per ahí molt bruta, molt difícil de llegir, que això no és ni de valencià l'error, és general, de cal·ligrafia de quadernets Rubio.

El segon consell: busqueu les paraules clau en l'enunciat de la tasca per enfocar bé el text. Això sí que, més o menys, ho heu comentat. I identificar el gènere de text, com també ho comentat, i passem al tercer consell.

Teniu en compte que qualsevol text publicat necessita no només el que és el text en si, dividit en paràgrafs, com molt bé remarca Víctor, sinó que també ha de tindre en compte els paratextos que l'acompanyen. I què és això dels paratextos, Víctor?

Doncs, tot el que no és el cos central, per exemple, en una carta, seria com l'adreça, la salutació, el comiat... si hi ha un post scriptum, una postdata al fons.

I creus que s'ha de remarcar això quan ensenyem a escriure?

Sí, i s'ha de remarcar que forma també part de la redacció que moltes vegades pensem que «no, però això és igual». No, no és que no pots posar una coma entre el codi postal i la ciutat, i això és una cosa súper poc important a priori, però serà un error de coma després. I en un nivell C2, per exemple, són coses que s'han de tenir en compte.

Doncs, sí. I, Joan, algun algun error de textos que acompanyen el text de paratextos molt típic que identifiques de seguida i que, per tant, intentes treballar amb els alumnes?

D'entrada, per exemple, tots els textos que no tenen un destinatari concret necessiten un titular i hi ha gent que li dius que escriga un text i es posa a escriure el text sense titulars, sense autoria, sense una sèrie d'elements, per exemple, que són necessaris en qualsevol notícia, en qualsevol text argumentatiu o en qualsevol text publicat, que no té un destinatari definit, que pot llegir qualsevol persona. Això és important, però per a mi el més important també és fer-los entendre que és bàsic fer un esborrany. És a dir, el text no l'han de passar directament al solucionari, primer han de fer un bon esborrany, pegar-li totes les voltes que li hagen de pegar i, al final, quan ja ho tinguem clar i definit, passar-ho al solucionari i deixar un text net, clar, ordenat...

I en eixe sentit apareix el quart consell, que és una regla que m'he inventat jo, però que segurament ja és molt lògica i podria haver deduït qualsevol professor, que és la regla del 25-60-15. Què vol dir? Doncs, que hem de dedicar més o menys el temps de tota la prova a elaborar l'esborrany; després, un 60% del temps al que és en si la redacció: pam-pam, escriure, escriure, escriure... Però, és molt important no deixar-nos eixe 15% final del temps per a una rellegida, per evitar descuits, coses que realment coneixem, però que, per anar ràpid, no hem transcrit bé. No ho sé, Víctor, m'aprovaries la regla o me la suspendries?

Jo l'aprove totalment. I hi ha una qüestió ací: que jo, a banda de ser professor de valencià, soc un megafriqui d'estudiar idiomes i m'he passat des dels 15 anys a l'Escola Oficial tancat. Aleshores cada persona ha d'explorar la seua manera, vull dir, el seu mètode, perquè hi ha persones que necessiten fer un esquema primer; una redacció en brut i, després, passar-la i tornar-la a escriure tota, ja neta, amb bona lletra. Tot això és perfecte, si et funciona. A mi, per exemple, no em funcionava. Jo el que feia era dedicar més temps, que és més o menys el que tu has dit, a fer un esborrany, que no era una redacció, sinó que era un esquema amb un esborrany més o menys desenvolupat, amb mitges frases per allà i després, molt lentament, amb bona lletra, pausadament, fer la redacció del tot. I, efectivament, deixar un marge de 15% al final em sembla súper raonable. I que ahí hi ha moltes vegades, vull dir, si se t'apareix l'esperit sant i et dona una idea fabulosa i tu ja tens la redacció tota quadreta: passa d'eixa idea, no és necessari que la poses. Ja està, no? La redacció. Estan les paraules que toca, no cal que afegisca més idees, perquè t'han arribat al cap, ja està. Hem de saber dir que no.

Estic d'acord, i el cinqué consell o el quint consell és el fet de donar molta importància als paràgrafs. Els paràgrafs han de tindre una extensió regular. No m'ho invente jo, ja ho diu Daniel Cassany des de principi dels 90 amb La cuina de l'escriptura, que han de ser tots els paràgrafs més o menys proporcionals, entre unes quatre i huit línies, depenent de la cal·ligrafia, i també ha d'haver-hi més o menys tres o quatre paràgrafs en cada full escrit a mà, i és molt important que cada paràgraf corresponga amb una sola idea i que eixes idees vagen canviant de paràgraf en paràgraf, que cada paràgraf corresponga a una sola idea i que siga diferent de la dels altres paràgrafs, però que al mateix temps estiga lligada.

Aleshores, en este sentit, pregunte primer a Joan: quina és l'experiència més paranormal que t'has trobat corregint redaccions?

Paranormal, vull dir, te'n trobes de tots els colors, en tots els tipus, en els exàmens de la Junta o a l'Escola d'Idiomes. Vull dir, n'hi ha gent que és molt atrevida i es llança directament a nivells que són que no tenen assolits ni de bon tros. Per tant, trobes redaccions que estan totalment fora de lloc. Jo una cosa que sí que he trobat (i a més, això n'hi ha gent que ho fa, que sol fer-ho) és trobar una redacció escrita totalment en majúscules: totes les paraules en majúscules. Això és una barbaritat, no? La majúscula s'ha d'usar quan cal, no quan... «No, és que tinc una lletra que no s'entén i, per tant, escric en majúscula». Això no ho pots fer. Per exemple, vull vore coses d'aquelles que dius «açò no».

De fet, fins i tot els títols no s'haurien d'escriure en majúscules. Feu una lletra més gran, centreu el títol... però en principi tampoc s'han d'escriure en majúscules. Que per fer un títol en majúscules no suspendríeu, però per fer tota una redacció en majúscules és probable que vos suspenguen perquè consideren que cada paraula té un error tipogràfic. Podrien fer-ho. Víctor, en el teu cas, experiències paranormals corregint redaccions d'exàmens?

Sí, jo he vist de vegades redaccions que tenen més de tres vegades la durada que hauria de tindre. Si et diuen 200 paraules, si en fas 500, estàs incorrent en un error de... No estàs acomplint la tasca, perquè t'estan determinant el nombre de paraules que pots dir, que pots escriure, en aquest cas i llavors això és molt senzill de solucionar: compteu les paraules al final de cada oració, al final de cada paràgraf... i ja està. I arribeu a les paraules més o menys. No passarà res si vos en passeu per 10 o si esteu a 10 paraules de les que vos han dit. Generalment, hi ha un ventall de paraules que podeu utilitzar. En el cas de la CIEACOVA, sí que posa «mínim 300 paraules», «mínim 200 paraules», però igualment, que siga mínim 200 paraules, no feu una redacció de 500 paraules, que no... no sé.

Ni tampoc una redacció de 70 paraules.

Efectivament.

El marge és un rang de, com era, del 10% per damunt o per davall. D'acord. El sext consell seria: feu servir la llengua estàndard, tant en l'oral com en l'escrit.Heu d'escriure textos que siguen fàcils d'entendre per algú que no estiga dins del vostre cap. Això vol dir que no escrigueu com si fóreu un literat, un lletraferit del segle XVIII, i també vol dir que no sigueu massa massa col·loquials i massa argot o dialectals. Això ho compartiu amb mi?

Sí, alerta amb les fórmules màgiques prefabricades que portes de casa i que aboques a l'examen, que sempre... És impossible fer un examen d'idiomes sense estes fórmules. Sí, però canten. Es veu clarament que això no ho dius en el dia a dia, que quatre pronoms febles en una frase, doncs no els fem. Aleshores es poden utilitzar, però que siga natural i que siga una cosa raonable.

A mi em passa moltes vegades, en el tema dels connectors, que n'hi ha gent que es fa una llista, intentar col·locar-los tots i arriba a situacions poc creïbles, poc naturals, poc genuïnes, i això no, això el canta. Això es nota de seguida i automàticament, tu dius: esta redacció no és normal, no és creïble, no és natural, no és genuïna. Per tant, no està per aprovar i fins i tot gent que intenta col·locar un connector en un lloc que no té sentit perquè tocava col·locar-lo, segons eixa persona, però realment no coneix el connector i, per tant, el posa on no toca.

No pintar res. No? Sèptim consell, feu que el text evolucione de manera lògica i ordenada, que siga fàcil de seguir. Per tant, apliqueu el que es coneix com a economia del llenguatge. Vull dir que, el que pugueu dir en poques paraules, no ho digueu en més paraules de les necessàries. Ni comenceu a fer ahi uns canvis de l'ordre lògic de l'oració (subjecte, verb i complements) que no pinten res. Simplement és perquè esteu pensant desordenat i, per tant, o plasmeu, desordenat. Estaríeu d'acord?

Jo en esta casa, a més, aconsellaria que no férem frases eternes, oracions eternes. Una cosa és una oració llarga i una altra cosa és una oració eterna. És a dir, una oració, un paràgraf de huit línies no pot ser tota una oració. Això no és normal en un paràgraf, de huit línies, escrites a mà, han d'haver-hi almenys tres oracions. Per tant, hem de buscar sempre un equilibri, buscar que el llenguatge siga natural i que, a més, a més, que el trobem genuí. És a dir, que diu «açò no em sobta, no m'estranya, no és una cosa que que jo no diria, no llegiria, sinó que em sembla normal». És versemblant.

Sí. Després també, com que imagine que sou professors de C1-C2, els oients han de saber que, quan vos examineu eixos nivells, vos estan demanant textos en llengua estàndard però que poden ser d'especialitat. Aleshores ahí entra en joc una qüestió, que és la terminologia: paraules d'àmbits, de camps semàntics d'especialitat (la tecnologia, la salut, no sé què...). Com treballeu això en classe, Víctor?

Doncs, per a mi sempre ha sigut el problema més greu d'afrontar, perquè, clar, llistes de vocabulari són una miqueta difícils, però ara també amb els telèfons, hi ha les targetes de memòria, que són com aplicacions que et pots muntar tu per a veure vocabulari i anar memoritzant. Sí, estic segur que si ho busqueu a internet, trobareu tres o quatre aplicacions que són gratuïtes i en les quals pots introduir tu el teu lèxic, li poses per darrere un altre idioma i la mateixa paraula, i així es pot anar treballant. De totes maneres, la terminologia té la part positiva, que moltes vegades és igual en la majoria d'idiomes. Aleshores, si tu, per a del lèxic de netejar la casa, tens no sé quantes mil paraules que són diferents del lèxic d'un hospital, no n'hi ha tantes. Vull dir: és molt més fàcil estudiar-se el lèxic d'un C2 quant a nombre de paraules que el d'un B1.

En este sentit, com deia bé Víctor, la terminologia és convergent, és a dir, entre les diferents llengües es busca sempre paraules que siguin paregudes i, per tant, eres capaç d'entendre-les. No coneixent, fins i tot, la llengua, però també hem de tindre clar que la part de la terminologia molt específica tampoc és necessari que la gastes, és a dir, has d'usar una terminologia que siga més o menys comú.

Divulgativa, no? De fet, és més fàcil conéixer lèxic d'especialitat, pel que hem dit, que no lèxic més col·loquial, més propi d'una llengua, més evolucionat dins d'un llengua com el valencià. I per acabar, els últims dos els dic molt ràpid, perquè ja s'han esmentat: un és que el fet aquest que si no coneixeu bé el significat i l'ús contextual d'una paraula o expressió, que eviteu utilitzar-la, ja que podeu triar, és una expressió i podeu triar, i l'altre és que seguiu una enunciació coherent al llarg de tot el text. Per tant, si parleu de tu, tot el temps de tu, de vosaltres o de vosté tot el temps. Així, si utilitzeu els demostratius este, esta, estos, estes o aquest, aquesta, aquestos o aquestes, sigueu coherents. Coherència, per favor.

Signeu este decàleg?

Totalment.

El subscriu?

Fil per randa diria jo.

Doncs ara al joc.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

En el següent joc, que es diu Menys és més, que seria relacionat amb l'economia del llenguatge, vos presente un enunciat i l'heu de resumir amb les vostres paraules, d'acord? una altra vegada entra en joc la mediació. Primer enunciat per a Joan. És una cançoneta que et sonarà, perquè els teus fills, probablement fills dels 90, poden haver consumit Bola de drac a casa quan eren xicotets. És possible això?

Segurament.

Segurament, no? Vinga llig:

Anem a buscar la bola de drac envoltada en un misteri, és un gran secret. Anem a agafar la bola de drac. Entre tots els misteris, és el més divertit. És un món d'encís, un país encantat, on contents tots nosaltres, ara hi farem cap.

Bé. Jo crec que parla de la fantasia, per tant, tot és en el món de la fantasia, tot és possible, cal buscar-la, hi trobarem coses molt estranyes, molt fantàstiques i molt boniques.

En la fantasia. Però no per a un examen de valencià. Ahí, versemblança. D'acord, gràcies, Joan. Passem al següent fragment. Per a Víctor, d'acord? Perquè faces una mena de paràfrasi, de sintetitzar-ho, de dir-ho clar i ras.

Hem mesclat àcid clorhídric amb sulfat de clor i ha fet una reacció al·lucinant i flipa que l'ha feta grossa.

Et sona, no?

Sí, em sona, però sí, sí, és aquesta el doblatge de la intel·ligència artificial que comentàvem? Eh, sí: he fet el que no havia de fer i el resultat ha sigut desastrós.

Perfectíssima, no ho hauria dit millor. I ací sí que recorde que en els exàmens podeu trobar paraules col·loquials en els enunciats, això sí, podeu trobar flipa, fins i tot podeu trobar alguna falta d'ortografia, en una infografia d'una mediació. I vosaltres, no, vosaltres heu de mantindre-vos en l'estàndard. El següent enunciat per a Joan: és el veí qui tria l'alcalde, i és l'alcalde el que vol que siguen els veïns de l'alcalde. Comencem.

Bé, això simplement és la democràcia.

La democràcia és un embolic?

No és que siga un embolic, però quan u vol expressar el que és la voluntat popular icom funciona la democràcia, de vegades s'embolica.

Aleshores democràcia, una única paraula, economia màxima de llenguatge.

Moltíssimes. Moltíssimes gràcies per haver vingut. Víctor, Joan. Professors experts, examinadors experts de valencià i abans d'acabar vos deixe una reflexió que els mestres tenim molt clara: sense error no hi ha aprenentatge. Com diu l'investigador en didàctica de llengües, John Truscott, «quan aprenem llengües ens trobem dos tipus d'errades o d'errors: el que diu errors (en anglés errors), i el que diu descuits (en anglès mistakes). Són més greus els errors (els errors) que els descuits (o mistakes). En tot cas, equivocar-se és de savis i de persones en procés d'aprenentatge».

Fins ací el programa de hui de Beniparlem. Esperem haver-vos entretingut i que hàgeu aprés. Recordeu que teniu molts més materials en el web Apunts de llengua.

A reveure, adeu.

Adeu.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.