Beniparlem | Llengües diferents, expressions diferents

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Benvingut tot el món a un nou Beniparlem, el pòdcast d’Apunts de llengua. Hui ens centrarem en els errors típics de valencià de nivells intermedis i avançats. Vinga, trenquem mà.

Donem la benvinguda a Aitor i a Loren.

Molt bon dia, què tal?

Hola! Aitor, tu eres d’Altea i eres estudiant de Comunicació Audiovisual a l’UJI, fas mil coses en internet en valencià, quines? Perquè m’he perdut.

Incomptables absolutament. Efectivament, cree contingut a les xarxes socials des de fa molt de temps i dedique tot el dia a tots els projectes que em van eixint i a acabar la carrera i deixar-la en bon port.

Molt bé, segur que ho fas bé.

Loren, tu també eres d’Altea, perquè sou germans, i graduat en Sociologia, veritat?

Sí, em vaig graduar a València. Bé, i, igual com el meu germà, vaig començar a crear contingut i tal i la carrera la vaig acabar fa dos anys i he estat treballant d’alguna cosa relacionada amb la sociologia.

Molt bé. Jo vos considere els Estopa valencians, perquè compartiu moltes característiques amb els originals. Com els germans Muñoz, sou uns cracs, sou molt humils i bona gent i vos mereixeu un premi Poblet de creació de contingut.

Loren, la culpa d’haver-te clavat en el món de la creació de continguts és del teu germà xicotet, que és una mala influència?

Sí, és una mala influència perquè és molt de treball, és molta cosa i sí que va començar per ell. Perquè ell bé, la il·lusió en què et conta les coses i com les viu... Doncs al final, em va contagiar.

Recorde el dia que li vaig cridar i vaig dir: “Bua, vaig a començar a crear contingut...” i ell de seguida supercomboiat amb mi.. i a tope. Estava més il·lusionat que jo.

És un motivador.

Exacte.

Ara vos faré algunes preguntes com a aprenents de valencià, perquè sé que teniu com a objectiu, obtindre els títols de valencià C1 i C2. Loren, tu ja tens el C1, veritat?

Tinc el C1, me’l vaig traure farà sis mesos, set. I sí, la meua idea, no sé si ara, però d’ací un any o dos, doncs traurem el C2.

I on vas estudiar per al C1?

En el Carles Salvador, el centre octubre. Allí que tenia profes molt bons i va anar tot de categoria.

En quin examen et vas traure el C1? En la JQCV, l’EOI, la CIEACOVA?

La CIEACOVA.

La CIEACOVA que són els exàmens que ja hem comentat que són de les universitats valencianes. I, Aitor, tu des de quan estudies valencià o has estudiat o vols estudiar-ne?

El valencià el tinc molt en compte, en primer lloc, perquè sempre en l’educació n’he tingut, i més quan vaig començar la universitat vaig tindre l’assignatura de Català per a comunicadors que tu donaves. I des d’aquell moment, i més com a creador de contingut en la nostra llengua, com que he tingut molta curiositat per aprendre-la i anar millorant. Però, en eixe sentit, encara no m’he presentat a un examen perquè no he trobat el temps, però sí que ho tinc com un dels objectius clars que, a la mínima que tinga un poquet de temps per a dedicar-li, ho faré. Començaré pel mitjà, pel C1.

Perfecte! I quines altres llengües parleu, Aitor, Loren? O esteu estudiant o heu estudiat, si heu anat d’Erasmus...

Doncs a mi les llengües mai se m’han donat massa bé. Vaig fer francés un poc en secundària i d’anglés tinc el bàsic. M’agradaria saber-ne un poc més, però ja ho tinc com a una cosa pendent per al futur.

Jo sí que pel meu compte em vaig traure el B1 d’anglés, quan vaig acabar 4t d’ESO vaig fer un intensiu ahí a l’estiu, i molt bé. I ara m’ha donat un poc la curiositat per l’italià. He estat uns dies per allí i he estat provant-lo i té una forma de parlar que m’agrada molt i un poquet de curiositat sí que li tiraré a la llengua.

I entenies alguna cosa encara que no sàpies italià?

Sí. De fet, sí. M'assabentava d’algunes converses que a nivell bàsic sí que pel context i per les paraules que anaves agarrant, és una llengua que sí que pots seguir el fil.

I, en valencià, Aitor per exemple, quin error comets que t’agradaria fer desaparéixer?

Doncs, jo crec que com que parle molt ràpid, de forma accelerada moltes vegades, no escull l’expressió correcta... Ni, per a començar, com he fet ara ací amb el doncs. Sobretot amb algunes paraules jo tinc molta curiositat en el vocabulari, hi ha moltes vegades que busque vocabulari totes les setmanes, quan escric algun article o algun aspecte de l’audiovisual, perquè per exemple en la carrera a penes tenim assignatures en valencià... Per tant, cobrir el vocabulari de termes audiovisuals és una de les assignatures que tinc pendents.

Doncs, a poquet a poquet. I, Loren, tu tens algun error fossilitzat que no se’n va ni fregant amb aiguarràs?

Doncs... sí que em passa molt que parle molts castellanismes, moltes vegades, que parle molt ràpid i, com no ho pense... És més, el meu objectiu en el C1 era intentar no parlar com parle de tota la vida al poble i cada paraula pensar-la, dir-la bé, perquè parle molts castellanismes, dic molts barbarismes...

Clar.

I em costa un poc eixa part.

El valencià col·loquial és molt vàlid per als àmbits d'ús col·loquials. Però després, si voleu traure-vos un títol, haureu de preparar-vos el valencià formal, el valencià estàndard, que és una miqueta diferent, com també passa entre el castellà del carrer i el castellà dels informatius... i en totes les llengües passa.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Què vos costa més, l'expressió oral o l'expressió escrita en valencià?

L’expressió oral. L’escrita, de fet, crec que la controle prou i és una cosa que pots fer amb més deteniment, no?

Sí...

Jo me n'adone, quan estic escrivint articles o això, em note més facilitat, i a l'hora de l'oral sí que m'he de parar a pensar un poc més. Quan he fet, per exemple, alguna ponència, que necessites ahí sí, un registre formal, estàndard... pensar un poquet més.

T’has de monitorar, i això sempre és més urgent en l'oral; en l'escrit pots revisar, pots pensar...

Loren?

Jo crec que és un poc el que dieu: en l’escrit tens tot el temps del món per a poder revisar i vore si tens faltes, i l'oral, tot i que el parles dia a dia, el valencià, has d’estar fixant-te que no comets cap error i això et pot arribar a posar nerviós mentre que parles...

També et dic que, en les xarxes socials, tu, escrit igualment comets unes “sabatades”...

Ja, però quan estàs en un examen sí que et fixes més.

Car, l’oral que utilitzeu en xarxes socials, doncs pot ser més col·loquial, depén del contingut que feu. Si estiguéreu dins d'una institució com pot ser À Punt, doncs ahí sí que hauríeu de polir una miqueta més el vostre valencià. Si fóreu presentadors, com a convidats, podeu parlar com vulgueu. Després d'este qüestionari per conéixer millor la vostra trajectòria com a aprenents de llengües, passem a comentar algunes qüestions essencials a l'hora d'escriure i de parlar en llengua estàndard, en valencià formal, i ho farem conversant. Esteu preparats?

Anem allà.

Sí?

Bé ara parlarem sobre mecanismes de referència i sobre com estan relacionats amb la interferència del castellà en el valencià. Heu sentit alguna vegada un professor de valencià dient: este text és un calc, paraula per paraula, del castellà?

Sí.

Això vos ha passat?

Alguna vegada, sí. De fet em sona inclús de les teues pròpies paraules que jo ho haja pogut escoltar. Però sí, al final, és que moltes vegades es produïx de forma inconscient. I sí, és una cosa a què cal parar atenció.

I alguna volta algú ha dit: no entenc com he suspés al C1 o C2 si pràcticament no m'han marcat cap falta de gramàtica ni d'ortografia en l'expressió escrita ni en l'expressió oral, com pot ser que haja suspés?

Això m’ho han dit molt i molta gent que parla valencià de normal i arriba al C1 o al C2 i suspén. I crec que és una cosa prou habitual.

És habitual, perquè, clar, en el C1 i en el C2 ja es demana riquesa de recursos. Si no cometeu errors, però les estructures són poc genuïnes, no teniu riquesa de vocabulari, com diu Aitor... ahí també això es pot penalitzar en un C1 o en un C2. Més en nivells inferiors, no, però ahí ja sí que heu de demostrar riquesa i genuïnitat. I, en eixe cas, esteu en el Beniparlem que necessitàveu, ja que parlarem de calcs sintàctics, és a dir, errors que es troben amagats en les estructures i que no es poden corregir tan fàcilment amb un bolígraf roig com les típiques faltes ortogràfiques, tipogràfiques...

Si tinguérem ací un Joan Fuster dient aforismes en classe de valencià, podria dir una cosa com: el text en valencià construirà l'anàfora amb pronoms febles o no serà. Una cosa així. Anàfora, ja explicarem el que és.

A veure, germans Muñoz, per a què serveixen els pronoms febles? M’ho sabríeu dir?

Mare... els pronoms febles... Ens claves en un jardí ara.

És un jardí potent.

Els pronoms febles, anem a vore, és allò que utilitzes per a quan vols, com...

No repetir-te.

No vols repetir-te i, per tant, l'utilitzes per a variar, per exemple, si he fet menció a una cosa, doncs en la següent, amb un pronom feble.

Ho dius més àgil i amb un altre recurs, i aleshores, això és l'anàfora: anar recuperant elements que han aparegut, però en valencià se sol fer molt amb pronoms febles, tot i que els pronoms febles també existeixen i s'utilitzen molt en castellà, també en anglés... Vull dir que no són una cosa única i críptica del valencià.

Bé, fem un petit concurset que consistirà en algunes frases en què heu de detectar errors en la construcció en valencià per calc amb el castellà. D'acord?

Anem a veure.

És difícil, eh, i si no vos ix bé, no passa res.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

A veure, jo dic. Fragment 1: La pel·lícula m'ha encantat. En ella participen actors de categoria. La directora sap com traure el màxim talent dels mateixos.

Ostres, em sona molt bé.

Et sona bé, eh?

La directora sap com traure...

Buscar errades...

El màxim dels mateixos. Potser dels mateixos?

Molt bé, sí, per ahí va. Dels mateixos, això, per a fer una anàfora d'una cosa que ja ha aparegut, una referència, en castellà sí que diuen de los mismos. En valencià, ahí hauríem d'utilitzar més pròpiament un pronom feble, i el mateix en «la pel·lícula m'ha encantat: en ella participen actors de categoria». Eixe en ella, eixe dels mateixos, realment són calcs sintàctics del castellà. Que açò podria ser un error en C2 i a vegades també vos ho poden marcar en C1, però més correcte seria: La pel·lícula m'ha encantat. Hi participen actors de categoria. La directora sap com traure’ls-hi el màxim talent (o com traure’ls-en el màxim talent, depenent de què estiguem substituint).

Molt bé, molt bé, clar.

Vos pose un altre exemple, a veure si ara el detecteu.

Convida-los a sopar, però no lis digues què soparem, serà sorpresa. No se ho digues, eh?

Però no, els hi digues?

Però no els digues?

Bé, esteu encertats ara, perquè ara ja no és tant en no fer servir pronoms febles, sinó que es pronoms febles que s'estan fent servir no són els correctes. A vore, vos ho torne a dir, però crec que ho heu captat. Hi ha tres errors i n'heu dit dos. Però ho torne a dir. Convida-los a sopar, però no lis digues què soparem, serà sorpresa. No se ho digues, eh?

Convida’ls a sopar? Començant per ahí?

Correcte. Com que acaba en vocal convidar, convida’ls.

No els hi ho digues, pot ser?

Molt bé, no podem dir: però no lis digues què soparem, perquè lis en valencià és una flor, no un pronom. El pronom de complement indirecte és li per a singular i els per a plural, tan masculí com femení. Aleshores, però no els digues què soparem. No digues a ells què soparem, que serà sorpresa. No se ho digues, eh?

No se ho digues.

El /seu/ eixe és com se substituïx el complement indirecte en castellà: se lo digas. No se lo digo. Perè en valencià hem dit que és o li o els, aleshores és: no li ho digues.

D'acord.

D’acord.

O no els ho digues. En este cas és plural seria: no els ho digues. Tota la frase sencera.

És complex.

Estem ahí.

Correcte seria: Convida’ls a sopar, però no els digues què soparem, serà sorpresa. No els ho digues, eh?

Eixe els ho podríem dir /no’ls/ ho digues, eh? Perquè el pronom feble neutre ho no sempre es pronuncia /o/. De vegades podeu dir /u/ o /eu/, depén d’on vaja col·loca'l.

Això no ho sabíem.

Com esteu? M'esteu seguint o vos heu perdut?

És complicat, però crec que estem seguint el ritme a poc a poc.

És difícil. Ja dic que això és de nivells C1 i, sobretot, C2, però jo tinc molta fe en vosaltres i estic apretant-vos.

He portat la llibreta per a apuntar-me totes estes coses.

Després podeu entrar a Apunts de llengua i reveure o reescoltar els pòdcasts, els vídeos... Aleshores va, estos eren només uns anunciats com a aperitiu, però ara ve el plat fort de Beniparlem.

Ah bo, mare meua.

Estem en la zona de jocs, ara vos abellix jugar una miqueta més? No és el Minecraft ni res d’això, però...

A això hem vingut.

Jocs de professoreta de valencià.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Preguntetes sobre barbarismes. Barbarismes, això vos sona, no?

Sí. Dic uns quants.

En dius uns quants. Els barbarismes són paraules que no són correctes en valencià i que són interferència d'altres llengües. Aleshores jo vos faré unes preguntes i a vore si sabeu identificar-hi els errors. Farem una ronda i cada vegada li tocarà a un, però si u falla, passarem al següent. En cada oració hi ha dos barbarismes i poden ser de vocabulari o gramaticals, d'acord?

És a dir, en una paraula concreta o en una estructura. Vinga per a Aitor la primera oració. D'haver-ho sabut, no hauria doblat els papers; ara ja no són bons.

Ui, doblat no seria doblegat?

Correcte! Doblar és multiplicar per dos i doblegar és fer corba una cosa que està recta, doncs fer-la corba. Aleshores ho has fet molt bé, seria: no hauria doblegat els papers. Però se'ns ha escapat encara hi ha una estructura sintàctica que no està bé. Li passem a Loren. Si jo vos dic: d'haver-ho sabut, no hauria doblegat els papers; ara ja no són bons. Alguna coseta que siga un calc estructural?

No ho detecte jo. Loren, tu què?

És el condicional. D'haver-ho sabut és de haberlo sabido en castellà, una condició. En valencià, hauríem de dir: si ho haguera sabut, no hauria doblegat els papers. És difícil, ja vos dic.

Està filant ací Aina molt...

Està complicat, està complicat.

Forçant la màquina.

Vinga, va, segona oració. Ara comencem per Loren. Hem parlat dels desahucis i ademés ens han explicat què hem de fer perquè no ens passe.

Ademés estaria mal.

Molt bé.

Seria a mésa més.

A més o a més a més, correcte.

Pots repetir la frase?

Sí. Hem parlat dels desahucis i ademés ens han explicat què hem de fer perquè no ens passe.

Seria el que hem de fer?

Què hem de fer també està bé perquè és un interrogatiu indirecte, però el que hem de fer també estaria bé.

És un barbarisme lèxic, és de vocabulari.

Desahuci?

Desahuci no és correcte. En valencià hi ha una paraula que...

Desnonament?

Correcte!

Estic ahí, estic ahí!

Desnonament. I l’altra era ademés. A més, a més. Vinga, va, tercera oració ara per a Aitor.

Al meu nebot, li he comprat dos llibres: Caperucita Roja i la Cenicienta.

Els noms dels llibres.

Els noms dels llibres, perquè són contes populars que tenen un nom en valencià.

La Caputxeta Roja.

La Caputxeta Roja.

I l’altra... la Cenicienta... en valencià...

La Cenicenta?

La Cenicienta ve de ceniza, de cendra, en valencià té relació també amb el foc, però no amb la cendra.

Ah, el correfocs...

La...

Venta...

La Ventafocs!

Era com la que s'ocupava de tindre encesa la llar a casa. Aleshores, o arreplegava la cendra, com en castellà Cenicienta, o ventava el foc, la Ventafocs. Els noms propis de contes, si els tenim en valencià, s'han d'utilitzar en valencià: la Caputxeta Roja, la Ventafocs...

Vinga, va un quart enunciat de regal. No sé qui està guanyant, jo crec que esteu més o menys empatats, però vinga va.

Ens complementem.

Vos complementeu, sí. Ojalá ho haguera sabut abans. Ella em va dir: ojo, no te'n vages lluny, que em perdràs!

Comencem: tant de bo.

Tant de bo seria?

Tant de bo. Tant amb la t final, encara que en alguns llocs no la pronunciem, jo no la pronuncie, pero seria tant de bo ho haguera sabut abans.

El ojo pot ser ull, compte, no?

Ojo la traducció literal no és correcta. Si diem: ull, no està bé. És com quan diem val. Val que tampoc és correcte. Seria d'acord, entesos, està clar? Aleshores, el ojo en valencià, com ho podríem dir?

Ull compte, a mi em sona.

Compte.

Ull compte, no. Compte asseques. Podem dir: alerta, aneu en compte, atenció... Altres interjeccions per a advertir un perill, però, ull no seria la correcta.

I ves amb cura podria ser?

Sí, ves amb compte, ves amb cura.

Això del ojo ho tinc en compte, perquè ens va avisar la lingüista que jo deia molt, en la primera gravació, ojo. Em deia: no, no, però a la pròxima tin en compte que no... busca una altra. Quan tens el so velar sord normalment no és una paraula en valencià, tot i que sí que en tenim que tenen com, per exemple estranger més del tipus Hamlet, Hollywood... Ahí sí, però en general no és un fonema propi del valencià.

Doncs moltíssimes gràcies, Aitor i Loren, per haver vingut.

A vosaltres.

A mi m'ha agradat.

Ha estat divertit.

Una altra frase, una altra frase!

Vos emporteu el nostre amor infinit, alguns coneixements més de valencià i l'experiència existencial d'haver entrat als majestuosos estudis d’À Punt a Burjassot, que, per cert, ja portàveu de casa perquè Aitor ja havia entrat ací alguna vegada. Jo crec que Loren també...

Alguna vegada he estat en l’edifici, sí. Ací, no. Ací, concretament...

A la ràdio, no.

Espectacular, la ràdio és molt xula, a mi m'agrada molt la ràdio.

Sí, sí, jo crec que series bon locutor de ràdio. Tanquem les portes del Beniparlem amb una reflexió final.

Des dels anys cinquanta del segle XX, alguns estudiosos, com Waneraid, defenen que quan parlem més d'un idioma, unes llengües contaminen les altres. Esta contaminació fa que de vegades tinguem descuits i diguem coses en valencià quan parlem en castellà o en anglés, i viceversa. Això passa quan en castellà, per exemple, per influència del valencià, diem detrás mío,delante tuya... en lloc de detrás de mí, delante de ti. O quan en castellà diuen, per exemple, que una cosa és fuertísima, en lloc de fortísima per ultracorrecció, probablement pensant-se que fortísimo és un valencianisme o que no és una paraula pròpia en castellà, quan en realitat és la paraula correcta, fortísimo.

Eixes interferències són el mal menor que permet tota una sèrie de transferències positives entre totes les llengües que coneixem, per exemple: d'unes llengües que coneixem a unes altres transferim coneixements com ara els gèneres de text (un article d'opinió, un correu electrònic, com s'escriu un paràgraf...) i també llenguatge tècnic, que és molt paregut entre les llengües (llenguatge dels mitjans de comunicació, de la salut, de les llengües, de la metalingüística...), un muntó de vocabulari divers: frases fetes que són internacionals en llatí, com ara Alea jacta est, o algunes frases fetes que són molt semblants en diverses llengües, com ara matar dos pardals d'una pedrada, matar dos pájaros de un tiro o killing two birds with one stone, etc. Així que aprofiteu-ho. Fins ací ha arribat el Beniparlem de hui.

Adeu, adeu!

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.