Aprenem l'alguerés!

Luciano? Hola, soc Pepa! Com estàs?

(RIU) Sí, sí. Bé.

Pegant una ulladeta?

Sí, mirava. He de comprar.

Espera, espera. Parles valencià?

No. (RIU) Estic parlant alguerés.

Parles alguerés, però ens entenem!

Ah, no ho sé. (RIU)

Alguerés d'on? De l'Alguer.

De l'Alguer. Però espera, on està? Jo de geografia vaig malament.

A Sardenya.

Parlem de l'illa mediterrània?

És l'únic país d'Itàlia on es parla català. Alguerés.

M'ha sorprés, perquè estem parlant d'un altre país, i allà tot el món parla alguerés?

Tot el món no. El 30 % de la populació el parla.

Ah, a poc a poc.

Sí, almanco. Però, el problema és que són els més grans, els que la parlen, que no els minyons.

Però, perquè... no s'estudia?

No s'estudia.

I a València no tenim connexió? Com és això?

Les connexions són dels seixanta, després del retrobament.

Això què vol dir?

Se sabia que a Sardenya hi havia un pòpul que parlava una llengua simitjant l'alguerés, però ningú sabia què. S'olorava, però ningú s'atrevia a anar-hi.

Ací han fet una barca… Una nau…

Ah, sí.

I són davallats a Sardenya en els seixanta.

Des de València? És que som així.

Com un creuer.

I ens hem retrobat.(RIU)

Ara ho he entés.

Tu no havies vingut a comprar?

Sí.

Què compraràs?

He de comprar peix, he de comprar un poquet de carn.

Carn?

Carn.

Carn. Que bonic.

I verdura.