De pronoms, en tenim prou!

Passem ara als usos del pronom feble en. En què es pareix el pronom feble en a un telèfon intel·ligent o a un rentaplats? Que els tres tenen moltes funcions. (IMITA TAMBORS) Este sí, no? Sí o què? El pronom feble en pot substituir el complement directe quan és indeterminat. És a dir, quan no porta res davant i no és un nom propi. Tens diners? No, no en tinc. Açò no era llengua-ficció. Açò és llengua-verité. També es pot utilitzar en quan el complement directe va precedit d'un indefinit o d'un quantitatiu. Quants germans sou? En som quatre. De postres voldria gelat, però no en queda. Altres casos en què fem servir en és quan el complement de règim verbal, el complement circumstancial de lloc o el complement del nom, van introduïts per la preposició de. No s'ha adonat de la teua presència. Vinc de València. He llegit dos llibres, però no en recorde el títol. Però aneu alerta! (IMITA ALARMA) Hi ha verbs que porten sempre amb ells el pronom feble en.