Pronominalitza el CI

Comencem pel complement indirecte de tercera persona. Agarreu paper i llapis, perquè lis… és una flor, no un pronom. Mmm? El complement indirecte de tercera persona en valencià és li per al singular i els o -los per al plural. Per tant, la forma lis l'heu de reservar per a la planta de fulles dístiques laciniades i de flor única de color roig utilitzada en jardineria. Fora d'eixe context, la paraula o forma lis, com podria dir-ho suaument? Té el mateix valor que esta emoticona.

Escrivim els si el pronom que substitueix el complement indirecte va davant del verb, i -los si va darrere del verb. Si el verb acaba en so vocàlic, hi haurà una elisió i, per tant, farem servir la forma reduïda 'ls. Apòstrof, l, s. Per la seua banda, el castellà té la forma le per al singular i la forma les per al plural. La interferència en este cas consisteix a fer una regla de tres amb el castellà: si el plural de le és les, el plural de li deu ser lis.

(Alarma) (CRIDA) No, no!

Però esta forma és impròpia en valencià. Per exemple: Cómprales caramelos. És que m'arrape. No puc, no! La forma correcta seria: Compra'ls caramels. Les he dicho que no vengan. No! No, no, no, no, no. Ha mort un gatet. En lloc de… Els he dit que no vinguen. Ara un ultraconsell ràpid: telefoneu a la vostra tatuadora, estireu el braç i que vos tatue, amb foc si cal, lis no, lis no, lis definitivament no. No! Nein!

Una altra interferència amb el castellà: el castellà, quan fa una combinació de dos pronoms febles, complement indirecte + complement directe, transforma el complement indirecte le o les en el pronom feble se. Dale el libro. Dáselo. Ya se lo he dado. En valencià, per contra, el complement indirecte no canvia mai en la combinació amb altres pronoms febles. Li per al singular; els, 'ls, los, per al plural. I no.

Més casos d'error: Ya se lo he dicho. En lloc de: Ja els ho he dit. Que seria l'opció correcta. Ya se lo traje, en lloc de: Ja li ho vaig dur/portar, que seria l'opció correcta. N'heu pres nota? Sí? Si no ho feu, ho diré als mestres que segur que mereixen...