Pronominalitza el CD

Ara parlem de la pronominalització del complement directe. No et preocupes, el més complicat d'esta lliçó és pronunciar a la primera això de pronominalització. Pronominalització. Comencem.

Com a norma general, el complement directe no va precedit de cap preposició. Tot i això, cal posar a en els següents casos:

-Davant d'un pronom personal fort:

A mi. A ella.

-En oracions recíproques:

Ens hem de respectar els uns als altres.

-Si pot haver-hi confusió:

Perseguia el gos al bou.

-Davant del pronom interrogatiu qui:

A qui has cridat?

-Davant del pronom relatiu qui en enunciats explicatius:

He saludat el seu amic, a qui vaig conéixer ahir.

Repassem: tant a mi com a ella ens agrada respectar-nos els uns als altres, sempre que no aparega un gos perseguint a un bou, clar, perquè cridarem de l'esglai i jo li diré: "A qui has cridat?" I ella contestarà: "A eixe gos que acabe de vore perseguint a un bou que li treia set caps!".

Opcionalment, també podeu posar la preposició a davant de tothom, tots, algú, ningú... o davant del nom propi d'una persona. Podem dir tant: No coneix ningú com No coneix a ningú. Tots estos casos són com l'abecedari: la lletra a sempre va davant. La lletra a sempre va davant. Fàcil, veritat? No? Truquet, truquet. Que vos agrada el truquet.

Com que ja s'està acabant el partit, és moment de les substitucions. Entrenador, canvi! Què? Que no hi ha ningú més? Clar, ja. Doncs, eh… seguisc jo.

A l'hora de substituir un complement directe utilitzem el, la, els, les en cas que porte un determinant, per exemple, un article; un nom propi o un pronom personal:

No la conec, a ella.

Ja els tinc, els apunts… de llengua.

La substitució també pot fer-se a través del pronom ho quan el complement directe equival a un demostratiu neutre. És a dir: açò, això, allò. O a una oració completiva d'infinitiu o introduïda per la conjunció que:

Comenta-li que hui no podrà ser.

Comenta-li això.

I, per tant: Comenta-li-ho.

Ací he dit /comentaliu/, al final he dit una u. No /comentalio/.