La televisió d'À Punt en directe
Quina por el pronom 'hi'
Transcripció
I ara, continuem amb el pronom feble hi. Hi! No! Hi. A vegades ens passa amb el pronom feble hi com amb l'edredó quan ja deixa de refrescar: que no sabem on clavar-lo. El pronom hi pot substituir un complement de règim verbal.
Els va amenaçar amb l'expulsió.
Es podria substituir per Els hi va amenaçar.
Fàcil, veritat? També pot fer de complement circumstancial de lloc. Quan va introduït per qualsevol preposició diferent de de, el substituïm pel pronom hi:
—Encara vius a cals pares?
—No, ja fa temps que no hi visc.
En canvi, si el circumstancial de lloc està introduït per la preposició de, no fem servir el pronom hi, sinó en:
—Però vens de casa els teus pares?
—Sí que en vinc.
I per a la resta de complements circumstancials fa igual la preposició que n'hi haja, sempre se substitueixen per hi.
En acabar la festa, anàvem plens com un cep.
Com hi anàvem?
Jo no. Vull dir, un amic. Jo no. Però, compte! Hi ha verbs com haver-hi o veure-s'hi amb el sentit de tindre claror suficient per a vore-hi, que són pronominals. És a dir, que porten el pronom lexicalitzat, inclòs, com un gra en el cul i sense cap valor sintàctic. Massa gràfic potser això, no?
Un altre cas resolt amb èxit! Veritat? Ara ja saps que el pronom hi no es col·loca sense cap criteri i que no és tan difícil com semblava... Però, vaja, per a reafirmar-te, llig esta fitxa i fes l'activitat digital de baix.