Quina por el pronom 'hi'

I ara, continuem amb el pronom feble hi. (EN ANGLÉS) Hi! (EN VALENCIÀ) No! Hi. A vegades ens passa amb el pronom feble hi com amb l'edredó quan deixa de refrescar: que no sabem on clavar-lo. El pronom hi pot substituir un complement de règim verbal. Els va amenaçar amb l'expulsió. Es podria substituir per Els hi va amenaçar. Fàcil, veritat? També pot fer de complement circumstancial de lloc. Quan va introduït per qualsevol preposició diferent de de el substituïm pel pronom hi. Encara vius a cals pares? No, ja fa temps que no hi visc. En canvi, si el circumstancial de lloc està introduït per la preposició de no fem servir el pronom hi, sinó en. Però vens de casa els teus pares? Sí que en vinc. I per a la resta de complements circumstancials fa igual la preposició que hi haja, sempre se substitueixen per hi. Jo no. Vull dir, un amic. Jo no. Però, compte! (IMITA UNA SIRENA) Hi ha verbs com haver-hi o veure-s'hi amb el sentit de tindre claror suficient per a vore-hi, que són pronominals. És a dir, que porten el pronom lexicalitzat, inclòs, com un gra en el cul i sense cap valor sintàctic. Massa gràfic potser això, no?