No et repetisques!

A vegades, quan corregix un text, el professorat de valencià té la sensació que és un text pensat en castellà i traduït paraula per paraula al valencià. I justament això es nota molt quan no fem servir bé els mecanismes de referència propis. I, en canvi, en fan servir d’altres que en realitat són propis d’altres llengües; en especial… Sí, amics. Del castellà.

Heu entés alguna cosa? Per a il·lustrar-ho, començarem amb l’exemple següent. Ja vos avise que no és una frase adequada, perquè està construïda amb calcs del castellà. Diu així:

“La pel·lícula m’ha encantat. En ella participen actors de categoria. La directora sap com traure el màxim profit dels mateixos”.

Observeu-ne ara una forma més natural, construïda amb estructures genuïnes del valencià. N’heu notat la diferència? Vinga va, digueu-me-la. Heu contestat? No tinc manera de saber-ho, perquè Apunts de Llengua encara no és interactiu, però si algú ha dit que la resposta era pronoms febles, la resposta és correcta. Pronoms febles!

Els principals mecanismes de referència propis en valencià són els pronoms febles. Veritat que ja no semblen tan febles? Els barbarismes no són només paraules concretes que calquem del castellà, sinó també, a voltes, estructures gramaticals que traduïm mot per mot, cosa que és més difícil de detectar, com en els casos que estem explicant en este vídeo.

Ací en tenim un altre exemple: Una frase que quasi tots pensem quan veiem la nostra nòmina, però que quasi ningú diu en veu alta. I així ens va. En el cas que acabem de vore, hi manca el complement i també el pronom i, per tant, l’enunciat és incomplet. Hauria de ser:

O bé…

Més exemples de casos de mecanismes de referència confusos o poc genuïns. Com podeu observar, la frase anterior podria estructurar-se molt millor seguint l’economia del llenguatge, l’ordre lògic de l’oració i l’ús de mecanismes de referència genuïns. Heu de ser sempre genuïns. Com jo.

En este cas, ho solucionem amb una connexió entre els dos enunciats amb un pronom relatiu adequat i eliminant estructures enrevessades. Opció correcta: A. A més, observem que hi ha un ús del gerundi que no és propi del valencià. Ja que en valencià el gerundi no es fa servir per a marcar causa-conseqüència. Tot seguit, mostrem dos maneres més de millorar-ne la redacció.

Opció correcta B. És correcta en l’escriptura i, per desgràcia, en la vida real també. Opció correcta C. Recordeu que, quan ens expressem, hem de fer-ho seguint: El que pugues dir, amb menys paraules, millor. … que només alterarem en casos en què interesse centrar-se en una informació específica. O si sou el mestre Yoda, clar. “El roí matar Luke, que bé, son pare era. Això sí, quina moguda.” Eh… No vaig doblar jo al mestre Yoda.

Vegem-ne un altre exemple. Un d’ells no serà un jove templat i talentós…? Com li diuen? Brad Gómez? Nelo Pitt? Ah, no! Nelo Gómez, era ell?

Tornem a vore l’exemple del principi. Una forma més correcta de construir esta frase seria:

Ni els pronoms forts ni els demostratius són mecanismes de referència propis del valencià. Per això he substituït eixes estructures que al·ludixen a algun element aparegut prèviament, per pronoms febles, que és la manera genuïna de fer-ho en valencià. He substituït en ella, que ho he considerat un complement circumstancial, per hi. I he substituït el demostratiu estos pel pronom feble en, perquè està substituint un sintagma introduït per de, que com ja sabeu d’altres 5 cèntims, se substituix per…? En. Ai... El que costareu de criar.

Més exemples d’enunciats millorables aplicant-hi maneres de referir elements prèviament apareguts en valencià com cal. Enunciat millorable. En este cas, no s’ha de fer servir la partícula en, ja que en el verb haver-hi esta partícula es fa servir si no hi apareix el complement de manera explícita. Exemples. Però no direm… Per tant, l’enunciat genuí seria: Més fàcil, impossible. Si és que és més senzill… És més senzill del que penseu. Es podria posar la partícula en si en l’enunciat hi ha una coma i, per tant, es tracta de fragments independents.

Vegem ara un exemple de mecanisme de referència que no és propi en valencià. Help! Ai, no! Auxili! Socors! Es tracta d’un cas d’abús dels possessius en què s’oblida la pronominalització, que és pròpia del valencià. En canvi, s’hi calca l’estructura anglesa però traduïda literalment. L’opció correcta seria… A vore, quines ungles seran? Si t’ho estic dient a tu… No seran les teues? Cal que diga el possessiu? No cal, Mari. No cal. Talla’t les ungles.

En el següent exemple trobem també un error de calc semàntic. Sabríeu identificar-lo? Mireu. Novament, hi apareixen calcs sintàctics del castellà amb el demostratiu estes i l’adjectiu mateix referint-hi elements elidits, cosa que no és genuïna en el valencià. Podríem reescriure correctament la frase de la manera següent, fent servir pronoms febles.