Cançons i pronoms, útils i bons

Els setze jutges ells mateixos deien que volien ser una crònica tendra i amable de la realitat, i Raimon no volia això.

Raimon volia canviar la realitat.

Ho ha dit ell millor que jo.

Canviar la realitat és un treball titànic. Bo, contribuir-hi. Bé, això… això no ho he dit tal qual.

Contribuir sí, home.

Jo des del primer moment he intentat que les cançons també foren útils, a part de bones; perquè jo n'he fet moltes, de cançons, que no he publicat perquè no he trobat bones.

He sigut molt exigent en la meua… Això no vol dir que no se n'haja escapat alguna.

Però vaja, la meua manera de treballar ha sigut molt exigent amb mi mateix.

I encara ara.

I bé, vull dir-te…

Sí que hi volia contribuir.

A les primeres cançons, si tu vols, hi ha més el món del pas de l'adolescència a la joventut. Trobar-te davant d'un món.

Grans paraules.

Un món també en les lectures, de tipus Camus, de l'existencialisme que hi havia, del sard, de Merleau-Ponty, una sèrie de gent, Pavese, totes aquestes coses que llegies i que et donava aquesta…

També lectures que t'arribaven molt formatives en certa manera, no?

I això més o menys, en les poques paraules que té una cançó jo volia posar-ho.

I després hi ha una sèrie de cançons que he fet podríem dir de, no de crònica quotidiana, perquè no ho sabria fer bé; alguna n'hi ha, però molt poca cosa, sinó de…

Com et diria jo? Una que tampoc és una cançó que n'han dit de protesta, però que sí que és una cançó de principis en certa manera, no?

I hi ha… d'alguna situació de clandestinitat com… com el "T'he conegut sempre igual".

Ara no tinc la llista de cançons, però te'n trobaria setze o dèsset o díhuit, de maig a la villa, que aquest any se n'ha parlat molt.

Vull dir-te, el "13 de març. Cançó dels creients".

Una quantitat de cançons que van molt lligades al que podíem dir en algun moment, el que es va dir allò de poesia social.

No s'ha dit mai cançó social, però hi havia aquesta cosa d'arrelament en la societat i de circumstància en la qual estàs vivint.

Si ho fas bé, la cançó traspassa, i si no ho fas bé, es queda allà i ja està.