La trajectòria de l'article en els topònims

El concert de comiat de València el vàreu titular Ben poc abans de les coses penúltimes, un títol així, una miqueta fàcil de… És un decasíl·lab.

Sí, sí. Ja veig, quina imaginació.

D'això ja fa prop de dos anys.

Com estan anant aquestes penúltimes coses?

Les penúltimes ja han passat.

Ara ja estem enfocant les últimes directament.

Ja tinc 78 anys.

Són molts anys.

En són molts. Però com està anant aquesta vida…?

Ara encara, l'Annalisa i jo estem en aquell període de pensar què farem quan siguen majors, saps?

Arreglar-nos una miqueta, veure, intentar… Com et diria jo? Ordenar-nos, perquè l'ofici aquest és… 55 anys d'ofici anant amunt i avall doncs és molt caòtic perquè… a part, que cansa.

Després, hem estat per mig món.

Hem estat des del Japó fins als Estats Units, Latinoamèrica, Europa gairebé tot. Vull dir-te, hem estat en molts llocs i s'ha cantat en llocs molt diferents.

En programes amb traducció i totes aquestes coses. I tot això, hi ha una acumulació de material que tinc.

Després tenim moltes coses també de portades que ens ha fet el Mir, em va fer dues portades; el Tàpies va fer també una portada del disc, on hi havia allò de l'Ausiàs March per primera vegada, i després, la portada del primer llibrede recull de cançons que era Poemes i cançons, també la portada és del Tàpies. Després, l'Equip Crònica va fer quatre portades de discos, Alfaro va fer una altra portada… Hi ha tot un material de coses de portada.

Després, hi ha llibres, hi ha retalls de premsa de mig món i totes aquestes històries, i ho hauríem d'ordenar i deixar en algun lloc o l'altra… l'altra alternativa és fer una falla i… i a lo hecho, pecho, que diuen que deia la Sofia Loren, no?