L'article en les expressions de jocs

Quico, estaves predestinat a ser jugador de pilota, però volies ser una altra cosa, no?

Home, a la meua família sempre ha sigut pilota. No existia un altre esport. El que passa és que el meu germà jugava al futbol quan era més xicotet i jo, bo… Quan u té un germà major, la idea que té és imitar-lo.

I jugares al futbol?

Sí, vaig jugar uns anys en l'equip de Massamagrell fins a infantils, crec que va ser. I ahí ja va vaig canviar a la pilota.

Per què deixares el futbol?

Amb tretze anys vaig tindre un problema a l'esquena, quan vaig créixer vaig tindre una desviació de columna i em posaren un corset. Eixe corset només me'l podia llevar una hora al dia i, per tant, no em deixaven jugar al futbol.

Eh… Això et va suposar algun colp anímic? Recordes eixe moment? O quan s'és tan xiquet eixes coses no passen?

Va ser complicat. Va ser molt dur. No perquè deixara de jugar al futbol… Si ens posem en eixe aspecte, puc estar agraït de dur el corset, perquè gràcies a això, doncs…

Eres el que eres hui.

Em dedique a la pilota. Sobretot, va ser a escala… personal. Amb tretze, catorze anys… Una edat en què tots tenim dubtes, que no saps molt bé per on vas, perquè ho porta l'adolescència… Que et posen un corset… Et fot. I, bo, des de passar vergonya perquè no volia eixir. Jo tenia un ferro per davant i dos per darrere que m'estiraven. El corset no es podia amagar de cap forma, se'm feien llagues. Personalment, a mi em va tocar molt eixa etapa i no l'oblide. De fet, he vist alguna vegada a xiquets o xiquetes que han portat eixe corset i patisc. Patisc de vore'ls.