La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
La meua obra es basa en una investigació amb diferents llenguatges. Com diferents llenguatges s'interrelacionen i coexisteixen. Per a mi, la noció de pàgina, de doble pàgina, sobretot, Eh… és com un espai obert, com un espai a explorar, com un espai propi i autònom.
En aquesta píndola et parlarem dels compostos amb un adjectiu i un substantiu separats, i ho farem a través de l'expressió doble pàgina. Des del punt de vista formal, distingim entre els compostos pròpiament dits i els compostos sintagmàtics. Els primers s'escriuen junts (amb guionet o sense) i tenen flexió al final del mot: paraigua > paraigües. Els segons, en canvi, s'escriuen separats i tenen flexió en el primer constituent o en els dos si hi ha concordança entre ells: doble pàgina >dobles pàgines...
Així doncs, quan un compost sintagmàtic està format per nom + adjectiu o dos noms coordinats, si hi ha flexió, afecta els dos elements (dobles pàgines). En canvi, si es tracta de dos noms (però un funciona com a adjectiu) o per un nom i un sintagma preposicional, només hi ha flexió en el primer element: anys llum, cossos de seguretat.