El joc de la pronúncia

Bé, doncs, moltíssimes gràcies per estes recomanacions i, si vos pareix bé, podem jugar. Vos abellix jugar una miqueta?

Clar.

Pere Joan, Ricard?

Vinga.

Doncs, este joc es titula “Ja ha eixit la rata”.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

No cal que diga ja ha eixit la rata és una expressió que s'usa quan es descobreix la causa o l'autor d'alguna cosa, és a dir, quan l'han pillat en una cosa que ocultava. Intentem pillar els nostres lingüistes d'À Punt a vore si som capaços de fer-los fallar. Hi ha errors de pronúncia, però aneu amb compte, perquè també hi ha elements en què davall d'un error de pronúncia s'hi amaga un barbarisme. Per a cada frase, tindrà u el torn i si algú falla, passa el torn al següent. Hi esteu preparats?

Avant.

Comencem. El torn per a Ricard.

«Este projecte agrícola consisteix a injertar arbres de tarongers amb branques de llimera».

Has dit prollecte seria projecte. Has dit injertar, un empelt.

Quina paraula més bonica, empeltar. Aleshores, directament la paraula injectar seria empeltar. També es pot pronunciar ampeltar.

D'acord, això tampoc ho sabia. Alguna altra qüestió?

Torna’m a dir la frase, perdona.

«Este projecte agrícola consisteix a injertar arbres de tarongers amb branques de llimera».

Podries relaxar un poc arbre. És que me l'has marcada, arrrbre. Es pot dir abres.

Però si diguera arbres, estaria bé també en eixe cas? Jo ho he de consultar perquè mai me'n recorde.

Crec que hi ha alguna recomanació de no pronunciar-la. Pedre, abre. És la pronúncia més correcte i, en tot cas, més natural.

Apendre sense eixa r.

Molt bé, Ricard. Pere Joan, la segona frase:

«En este divorci, un cónjugue està posant en jaque mate a l'altre».

D'acord seria la cónjugue, has dit, crec, seria cònjuge.

És que eixa l'he posada perquè jo sempre m’equivoque i dic...

És de pensar-se-la, és com cònjutge. És que em costa.

És forteta.

La que tinc segura és la de jaque mate, que és escac i mat.

I escac i mat és que m'encanta eixa expressió. Escac i mat quan estem a punt de matar el rei, en els escacs.

Exactament.

Ja no té possibilitat d'eixida, no té escapatòria. Es moga on es moga, al clot.

Molt bé. La tercera frase per a Ricard.

«Es tracta d'una cojuntura paradògica que refleja la por de perdre molts diners».

Açò té moltes qüestions de pronuncia.

Conjuntura.

Cojuntura.

Ho apuntem tots.

Perquè sapieu que la perfecció no existeix. Ací ens equivoquem tots, com jo, que dic: potser, i és potser.

Com dien aquells: no és saber, és tindre el telèfon del que sap. És anar a buscar.

I sempre estem aprenent i millorant. Aleshores, conjuntura paradòjica.

Paradoxal, potser?

Paradoxal, sí. Conjuntura paradoxal que...

Que reflecteix.

Reflecteix, perquè si jo diguera que reflexa en lloc de refleja.

La cançó de Sau de Boig per tu, reflexada, tot el món li ho ha tirat en cara durant anys que és reflectida i la lletra es va quedar així.

«...que reflectís la por de perdre molts diners».

Millor pedre.

Si estiguéreu fent una ITV, què diríeu al periodista? Pedre millor que perdre.

Millor que perdre.

Molts diners.

Igual.

I potser pronunciar la t de molt, més recomanable.

Ahí tinc eixe problema.

Molts sense dir molts.

Sí, jo dic mols, pon, perquè per la Plana no diem pont, molts...

A la Safor també és més Vicenbaixa el pon.

Sí. I diners seria correcte o seria millor dines?

Ho hauríem de mirar.

Ho haurien de mirar. Jo diria que sí, diners.

Està bé de les dos maneres, segons el DNV. Jo no sé si en el llibre d'estil vostre especifica més l’una o l'altra.

No sé, el DNV... o no hauria d'entrar en contradicció jo crec.

Vinga, ja vos hem aprofitat prou per hui i tanquem, però no vos n'aneu encara. Espereu-vos que faça una reflexió final.

Cummins (1979) parlava de la competència subjacent comuna. Segons ell, el cervell no és com una caixa en què vas introduint llengües en compartiments estancs i que arriba un moment en què ja no en caben més. Al contrari, el cervell és més paregut a un múscul que a un armari, perquè, com més treballes, més facilitat tens per a aprendre llengües, ja que vas alimentant la competència subjacent comuna, que són uns coneixements que et valen per a aplicar a les diferents llengües que saps, que pots anar transferint de l'ús d’una llengua a l’altra. I això, Selinker ho anomena una interllengua, que tenim una interllengua i que vol dir que teixim relacions entre els sistemes lingüístics que coneixem.

Si ho apliquem a la pronúncia, si som castellanoparlants i aprenem a pronunciar la e oberta de ferro o la o oberta de porta, així com les esses i les africades sonores: casa, fetge... Tots eixos coneixements ens serviran per a millorar també la nostra pronúncia de l'anglés, del francés, del portugués, etcètera. Si ens acostumem a fer la distinció en valencià entre b i v, després la podrem fer també en francés, en portugues, en anglés... llengües en què s'ha de fer, com [angl.] book, violent; [fr.] avion, boulot; [port.] avião, abraço.

Aprofitem sinergies, que dirien els empresaris, fins a la pròxima i ens veiem ací en Beniparlem. Salut i força!

Adeu, adeu.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.