La ràdio d'À Punt en directe
Sonoritzem les 's' sordes
Sonoritzem les 's' sordes
Transcripció
Bon dia, Jordi. Diumenge de matí. Una vegada més estem ací en Deconstruccions. Hui porte novetats a la secció. Hui ens introduirem en noves sonoritats mitjançant les instrumentacions no quotidianes. Parlarem del que són les tècniques esteses, unes tècniques per a atraure sons no convencionals als instruments. Tot això ho farem a través de l'obra Tirant lo Blanc, d'Enrique Hernandis, una obra de Retrobem la nostra música, interpretada per la Societat Musical Santa Cecília de Requena.
Ens introduirem en estes sonoritats excepcionals o tècniques esteses, perquè l'obra dura el mateix que la secció i no ens és possible escoltar-la i analitzar-la al mateix temps. Per tant, ens fixarem en aquests xicotets detalls que de vegades passen desapercebuts i, a més, també posarem èmfasi en els passatges temàtics o contracants de les trompes, ja que Enrique, ací, escriu un paper fenomenal per a aquest instrument. Anem allà, escoltem l'inici i voreu per què he basat la secció de hui a entendre les sonoritats excepcionals.
Hui volem parlar-te sobre fonètica sintàctica perquè millores la teua expressió oral. Fins ara, havies estudiat els sons sords i sonors de la s de manera independent en cada paraula, però, què passa quan aquestes paraules entren en contacte? Els sons es modifiquen. Vegem-ho:
Com saps, la s es pronuncia sorda quan va a principi de paraula o darrere de consonant; però es pronuncia sonora quan va entre vocals. Torna a escoltar el fragment i fixa't en com pronuncia Pere Vicalet "les tècniques esteses". La s de tècniques està a final de paraula, per tant, hauria de ser sorda, però la paraula següent (esteses) comença per vocal. Per això, la s sorda de tècniques passa a ser sonora [tècnikezestézes], perquè va entre vocals. En aquest fragment, trobaràs casos semblants; prova d'identificar-los.