Transcripció
Jo estava fent un doctorat a Brown University sobre les relacions entre les diverses nacions culturals de la península Ibèrica.
- Bon dia.
- El diari, si us plau.
- Sí, senyor.
- Ací té.
- I clar, el meu enfocament era sobre els gallecs, els portuguesos, els catalans, els bascos i els castellans. I parlava un dia amb Jeffrey Ribens, que és un professor anglés i catalanòfil, i em va dir: "Pren, aquest llibre. Has de llegir-lo. És de Joan Fuster, Nosaltres, els valencians."
I la veritat, era la primera vegada que pensava en la qüestió valenciana.
Probablement, t'haurà cridat l'atenció que un nord-americà parle tan bé el valencià, tot i que a nosaltres ens ha cridat més l'atenció el fet que tinga trets fonètics propis de la varietat oriental de la llengua. Això ho veiem en casos com l'eliminació de la -t al final de paraula (fen, enfocamen, parlant...); en casos en què s'elideixen vocals o consonants (aquet, vritat...) o casos en què es canvien les vocals (portuguesus, bascus...).