Els usos inclusius del llenguatge

—Comencem definint els termes. Podries explicar-nos què és exactament això del llenguatge inclusiu i per què és important?

—A veure, el llenguatge inclusiu és un fenomen lingüístic, és un fenomen social. A veure, que compromet canvi, compromet evolució, qüestiona els processos de normativització de les llengües. Per què? Perquè comença a relatar, a descriure noves realitats i, per tant, necessita nous usos. D'alguna manera, sempre hem estat immerses i immersos dins del masculí genèric, una visió molt androcèntrica a l'hora d'escriure, de contar, de relatar la vida, el que ens passa per davant, i estem en un punt importantíssim que ja va un poc de la mà de la sociolingüística: llenguatge, societat, relacions entre llenguatge i societat i la part eixa de la sociolingüística que, d'alguna manera, també té antropologia, psicologia, sociologia... Tot això forma part del llenguatge. Clar, el llenguatge no és un ens abstracte que dius i ja està, no. El llenguatge està dins de la societat i, per tant, la interacció és evident. D'ahí la importància, al meu parer, de fer un ús conscient i inclusiu del llenguatge.

—I, en comparació amb altres llengües, el valencià és una llengua que presenta unes problemàtiques més o menys elevades quant al llenguatge inclusiu?

—A vore, mira, Aina, jo treballe com a tècnica lingüística al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, com molt bé tu has dit, i treballem valencià i castellà. És la redacció, la traducció, la revisió de textos que al Diari podreu veure publicats tots els dies. Anem a veure, tractem llengües romàniques, no hi ha cap dificultat. Ara bé, sí que m'agradaria apuntar, ja que m'ho preguntes. Pel que fa al lèxic, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua està molt més actualitzada en els desdoblaments pel que fa a les professions, i no és una qüestió perquè jo soc d'ací, treballe ací, sí, però no és una dada subjectiva. És una dada objectiva, perquè, si et fixes en la RAE, a la Real Academia Española, també fa desdoblaments de professions i càrrecs, però, per exemple, nosaltres a València, en valencià, tenim un estudiant i una estudianta, i en castellà, de moment, tenim un/una estudiante invariable.

—És cert. I el tema d'electriciste i totes aquestes professions amb la e, beneficia el llenguatge inclusiu o no hi té cap relació?

—Les paraules amb una sola terminació fins que es va decidir per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que fora de dues, com electricista o electriciste. La meua opinió: una sola terminació, per a mi, era correcte perquè, d'acord amb el determinant que li posares, un electricista, una electricista, funciona. Fins i tot hi ha contextos que es pot ometre el determinant i ja fas la inclusió sense marcar-la amb el determinant. Per exemple, "necessitem electricista", i podria ser Maria o Joan, és cert. Val, per tant, sol·licitant en un imprés de la Generalitat Valenciana tu vas a presentar-te en oposicions i a l'imprés posa "sol·licitant", si poses "el sol·licitant" o "la sol·licitant" ja estàs marcant.

—I estalviant espai podem ser més inclusius.

—En aquest cas, doncs sí.

—I pel que fa als mitjans de comunicació, penses que tenim un paper important en esta promoció del llenguatge inclusiu?

—Importantíssim.

—I ho fem bé? Ho fem bé o regular, o més o menys?

—Mira, per exemple, tenim una paraula que crec que és interessant: nosaltres tenim els mitjans de comunicació, i sentim parlar de la fiscal Susana Gisbert, de la fiscal Dolores... Recorde com a nom la fiscal Dolores Delgado. Exactament, gràcies, Dolores Delgado. Anem a veure, realment és la fiscala, però els mitjans de comunicació insistentment diuen "el fiscal", "la fiscal", "la fiscal". Aleshores, Dolores Delgado és la fiscala i Susana Gisbert és la fiscal.

—Hauríem d'anar avesant-nos a això.

—De fet, passa una cosa moltes vegades: una de les tècniques per a fer un llenguatge inclusiu, un discurs inclusiu, entenedor, amable, que siga correcte, estilós, que estiga bé, que agrade i que, sense adonar-te'n, comences a entrar i sense qüestionar-te. Per a fer això necessites fer desdoblaments moltes vegades, i els desdoblaments sempre estan mal vistos.

—Els consideres totalment naturals i utilitzables i pràctics.

—És com la falsa creença que desdoblar és repetir: ai, és un text molt feixuc, molt repetitiu, perquè, clar, "infermera", "infermer", "professor", "professora", "metge", "metgessa"... es repeteix. Però, per a mi, hi ha un error de base, i és que repetir és dir "infermer i infermer". Això és repetir. Però dir "infermer i infermera" no és repetir, és legitimar. És legitimar una persona en el seu espai social, laboral, professional.