Els desdoblaments i els noms col·lectius

—Doncs crec que ha quedat tot ben clar. I ara el que farem serà donar pas als nostres oients i a les nostres oients (o oientes?).

—Oients, invariable.

—Amb unes notes de veu que després comentarem. Endavant.

«Angela Merkel i Donald Trump» en lloc d'«Angela Merkel i Trump».

«Silla està d'enhorabona» en lloc d'«Els sillers estan d'enhorabona».

«El professorat» en lloc d'«els professors».

Els treballadors i les treballadores.

«Informe mèdic» en lloc d'«informe del metge».

«Amb empadronament a» en lloc d'«està empadronat».

—Imma, et semblen bons suggeriments per part dels oients astos canvis?

—Sí, sí.

—En tots els casos?

—Per exemple, a vore, el llenguatge és, com deia Eulàlia Lledó, «dúctil, mal·leable, i podem fer-ne moltes versions».

—Però en este cas, per exemple, quin benefici obtindríem de canviar informe metge per informe mèdic? Un informe metge pense que és incorrecta l'expressió. És un informe mèdic.

—Correcte. En eixe cas sí que inclús és una qüestió de correcció o no. És informe mèdic, la correcció, l'expressió correcta és informe mèdic.

—O informe del metge, això sí. Informe del metge, informe mèdic, però informe metge és incorrecte.

—Queda clar, oients?

Doncs després també la qüestió de desdoblar. Ja has dit que ens pareix adequada. Els treballadors i les treballadores: cap problema. I la diferència entre els professors i el professorat.

El col·lectiu, depén també del context. Moltes voltes, quan abordem un text per a passar-lo i convertir-lo d'una manera més inclusiva, amb expressions que relaten millor tota la realitat que tenim en el món, hem de recórrer a col·lectius i hem de parlar del professorat, de l'alumnat, de la direcció del centre... Hem de parlar de la intervenció, hem de parlar de l'advocacia general i no de l'advocat general, o hem de parlar de la inspecció mèdica o la inspecció educativa, i no de l'inspector mèdic o l'inspector educatiu. Vull dir tot això d'una manera molt subtil, és el que va quallant i va entrant dins del llenguatge administratiu i tant de bo als mitjans de comunicació i, tant de bo, a l'àmbit escolar. Les esferes que tenen una gran projecció social: el col·legi, els mitjans, l'administració pública.

Doncs ho intentarem fer i, a poquet a poquet, és una faena que s'ha de fer progressivament.

—Clar que sí.

—I després escoltar i comentar els àudios de les persones que ens escolten, passem a uns casos pràctics. D'acord, Imma? En este cas et pregunte, tot i que ja ho has estat, d'alguna manera, avançant. En lloc dels alumnes, què convindria més dir?

a) Els alumnes i les alumnes

b) Els estudiants

c) L'alumnat

Què triaries?

—Mira, fins i tot també hi ha la Universitat Jaume I a Castelló, utilitzen molt l'estudiantat, una altra opció. Jo canviaria l'ordre, també diria les alumnes i els alumnes, perquè fixa't que en els desdoblaments sempre fiquem el masculí primer. Aleshores són qüestions subtils, però pense que són interessants. Eixa part social o més subtil de la llengua, que sembla que no, però que té influència en tota la societat, jo haguera triat l'alumnat, però depén del context, de la llargària, si és un imprés, si és un informe, les vegades que parle de l'alumnat o no, depén del context. Baix Joan en el text sobretot, clar, de tot, de tot, com està organitzat eixe text. Aleshores, sí, l'alumnat, les alumnes i els alumnes...

Eixes serien opcions bones. Un altre cas. Vinga, què diríem? En este cas tenim dues opcions: els candidats a la presidència o les candidatures a la presidència?

—Les candidatures, i si vols dir les candidates i els candidats, també.

—Prioritzant la forma femenina. Seria una recomanació.

—Un canvi d'ordre per a anar marcant, perquè, segons el que estic interpretant, els usos del llenguatge no només reflectixen la realitat, sinó que també la creen. Els usos, en àmbits formals públics també són model de referència. I, en eixe sentit, tot i que altres formes també són normativament acceptades, a vegades cal predicar amb l'exemple.

—Clar, en el masculí genèric, que és un gènere gramatical correcte, correctíssim, en cap moment es diu el contrari. Què passa? Que hem de fer solucions explícitament inclusives més enllà del masculí genèric, perquè moltes vegades el masculí genèric no descriu bé la realitat que tens al davant. No la descriu bé. Tu estàs parlant, per exemple, d'infermers. Per exemple, ara estem en una notícia que estic duent el seguiment des de fa temps, des d'abans de la pandèmia, ja en pandèmia, gràcies al treball dels metges i les infermeres. Els metges i les infermeres, els metges i infermeres. Mal, eixa subordinació constant i jeràrquica laboral. Però és que ara l'administració pública diu: i per fi hem aconseguit la infermera escolar!

—És cert.

—Aleshores mira que els mitjans de comunicació tenen, en aquest sentit, influència i projecció. En aquest sentit, és que la infermera escolar, què és només dones, xiques, que treballen ahí en el col·legi.

—Els metges són homes i les infermeres dones.

—Això marca moltíssim i no legitima l'espai públic laboral de la dona.

—Consolida una sèrie d'estereotips i estereotips molt esbiaixats.