La ràdio d'À Punt en directe
Transcripció
M'agradaria donar-los una idea de la mida tan xicoteta dels quarks amb unes altres coses. Si agafarem un àtom i l'expandirem a la mida de la Terra veuríem que un quark, comparativament, fa menys de sis mil·límetres. Això dona una idea de la mida tan xicoteta del quark. Estem tractant amb regions de l'espai cada vegada més i més xicotetes. Per exemple, si agafem un objecte ordinari, per a veure un àtom en este objecte, es necessita una ampliació de 100 milions de vegades. I per a veure el nucli fa falta una amplificació de 100.000 magnituds addicionals. Per a començar a veure protons i neutrons es necessita una ampliació de l'orde de 10 elevat a 100. I volem veure coses més xicotetes que el neutró i el protó. Eixe és el viatge que ha iniciat la humanitat en el seu intent d'entendre l'estructura de la matèria.
Quan llegim o escrivim, els temps verbals conflueixen i es correlacionen d'una manera ben organitzada que ens ajuda a expressar-nos d'una manera més coherent i intel·ligible.
Fixa't en l'exemple del fragment: "Si agafàrem un àtom...". Resulta fàcil poder continuar-la sense haver de pensar molt quin temps verbal correspon utilitzar ("...veuríem que un quark...").
Ara bé, en la següent condicional, utilitza uns altres temps verbals: "Si agafem un objecte ordinari, per a veure un àtom, es necessita una ampliació...".
Com aquests exemples demostren, les opcions que per a triar el temps verbal adequat són diverses i en alguns casos és més fàcil escollir la forma adequada que en uns altres. La correlació dels temps és característica de moltes llengües del món i cal saber fer-ne un bon ús per a poder elaborar correctament textos orals i escrits.