La televisió al descobert

Comencem pel llenguatge televisiu. Televisió! El que mesura la continuïtat, o no, d'un programa a la graella d'una cadena és l'audiència. Ai, maleïda audiència... L'audiència es mesura amb la quota de pantalla o share, que en diuen en anglés, que fa referència al tant per cent de teleespectadors que miren un programa. La quota la determinen els audímetres, que permeten recollir les diverses operacions que fa un teleespectador amb el seu televisor. Si en teniu un a casa, telefoneu-me. És per a... comentar-vos una cosa... d'una estadística.

Els programes de televisió comencen per la careta, que no és la cara xicoteta del presentador, sinó la carta de presentació d'un programa, ja que és el primer element audiovisual que hi veiem. Mireu, mireu quina careta. He nascut per a açò. La careta del programa moltes vegades està feta amb grafismes i s'hi acostumen a utilitzar molts efectes gràfics o de muntatge per a cridar l'atenció de l'audiència. Els programes solen acabar amb els crèdits, que són un llistat nominal de totes les persones que han col·laborat d'una manera o d'una altra en la realització del programa. El meu nom el posareu el més gran als crèdits, no?

La continuïtat és el departament que s'encarrega de punxar les diverses peces en l'orde fixat per l'escaleta d'emissions i que controla que el so i la imatge arriben correctament als aparells de televisió. I continuïtat és el que ens vindria bé tindre als treballadors de televisió. Però bé, això és una altra història. I vosaltres vos preguntareu: quins professionals treballen en un programa de televisió? Doncs la resposta és... Que n'hi ha molts. Els o les guionistes són els primers de la cadena de treball. Donen forma al programa des de zero perquè convertixen les idees en paraules escrites en un document. I que, de tant en tant, es flipen una miqueta amb les acotacions, com esta que diu: «Nelo trist, però content, amb melancolia rancuniosa, declama des del més alt d'un dinosaure digital color vainilla». Però per favor! Que algú m'explique açò!

L'il·luminador o il·luminadora s'encarrega de col·locar els llums que han d'il·luminar els diferents decorats o espais del plató i també les persones que han d'aparéixer per pantalla. A mi no em fan falta il·luminadors, perquè jo brille amb llum pròpia. Que insuportable soc, eh? Els maquilladors i les maquilladores són els professionals especialitzats en l'aplicació de maquillatge i altres additaments per a transformar o adequar el físic dels actors i les actrius, dels presentadors o presentadores, dels participants en un programa, segons les exigències de guió... L'equip de maquillatge de 5 Cèntims que, com veieu, no té res a vore amb mi... O els capritxos del director o directora de torn. Ai! (EN VEU BAIXA) Si jo vos contara...

Parlant de directors i directores, són els qui dirigixen els programes. I en què consistix dirigir, vos preguntareu? (SOSPIRA) Jo també m'ho pregunte, de vegades. Ei, dire! Com va? Ei, que guapot que vens hui! Mira quines vambes més xules que du, el tio! Dirigir és controlar que tot el món faça el seu treball. Més professions. Els muntadors o editors, que poden ser tant d'àudio com de vídeo. Si els d'àudio no fan bé la seua faena, el vídeo s'escoltaria així. I si els editors de vídeo no fan bé la seua feina, el vídeo es voria així. Veieu quin desastre? Tot en negre. Però mira, no és mala opció, perquè així m'estalviaria vestuari i maquillatge.

Una altra professió molt important a la televisió és la de realitzador o realitzadora. Es tracta de la persona que, des de control tècnic del plató, controla què s'emet en cada moment per antena. Punxa els diferents plans que enregistren les càmeres, tira la careta del programa i els crèdits... Jo què sé? Demana café al becari... Un càrrec vinculat al realitzador és el de regidor o regidora. És la persona responsable de l'organització del plató durant l'enregistrament d'un programa. Per exemple, els aplaudiments els demana el regidor. Un aplaudiment! Bé, ací és que, com no tenim regidor, no hi ha aplaudiments. És el representant del realitzador i transmet a la resta de l'equip les ordes que li arriben des de control de realització a través d'un circuit intercomunicador. Ahà! Sí, control? Que li diga a Nelo que alce l'ànim? Però això és impossible! Ell sempre està perfecte. Bé, este és un diàleg que mai es produiria, però em feia gràcia, jo què sé.

I tot i que hi ha moltes més professions, tancaré amb una més. De fet, la més important de totes, la que fa la gent més preparada del món: la producció. En el món de la televisió, producció és la persona que s'encarrega de posar en marxa el programa, convocar els convidats, atendre'ls... I després, està la producció executiva, que fa unes funcions meravelloses i importantíssimes per a la humanitat, que és... Pagar.