Saps què són els doblets lingüístics?

Bé, i ara passem als doblets lingüístics, que són pareguts als barbarismes, però més tranquil·lets. Els doblets són paraules que les dos són correctes, però que realment tenen significats diferents, pareguts però diferents. Vinga, comencem amb el primer doblet. El primer doblet és el cas de tràfic i trànsit. Carla, tu sabries dir això per on va? Tràfic i trànsit són sinònims.

No. Sí?

No, no ho són, no.

Jo pense que no, no són sinònims.

No ho són, aleshores tu diries trànsit de drogues?

No, diria tràfic de drogues i trànsit intestinal.

Sí, sí, sí, sí, sí, mai se m'hauria ocorregut trànsit intestinal, però, però sí, sí, és un trànsit, és una circulació densa, normalment de vehicles, però també podria ser de menjar ahí a l'intestí.

M'ha vingut de la publicitat de la tele.

A mi també, a mi també.

Ho diuen? Ostres, molt bé. I tràfic és de substàncies il·legals o de persones de manera il·legal: tràfic de drogues, etcètera.

Un altre error que tenim, vinga. Un doblet lingüístic: rentable i rendible. Són el mateix rentable i rendible, Amandín, què diries?

Que no.

Que no, evidentment, si no, no ho haurien posat ací, però rentable què podrà voler dir?

Que dona un benefici, que pot...

Això serà rendible, això és rendible. I rentable ve de rentar.

Ah, doncs jo ho haguera dit al revés.

Perquè normalment diem rentable a tot, al que es pot rentar i al que dona diners, però si dona diners diríem rendibilitat, rendible... Un altre doblet que seria el de metge i mèdic, tenen un significat paregut, però podríeu donar-me un exemple en què utilitzaríeu metge i un altre en què utilitzaríeu mèdic, per exemple, Carla?

Eh, sí. Per exemple: dilluns hauria d'anar a la consulta del metge perquè em redacte un informe mèdic.

Correcte, a la consulta del metge perquè em redacte un informe mèdic o a la consulta mèdica. Aleshores és una diferència, perquè metge és un substantiu i mèdic és un adjectiu.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

I després passem a una altra que és també de nivells avançats, que és la diferència entre cita i citació. Amandín, com que saps altres llengües, també pots aprofitar-les... Si trobes la diferència entre una cita i una citació.

Una cita prèvia amb el metge.

Sí, correcte.

I citació d'un autor famós.

Sí, cita significa 'fixar un dia i una hora per a trobar-nos' i citació és una ordre de compareixença, una citació o també una citació textual, citar un autor en un text. Citació, cita. Ho sabies, Carla?

No.

No, perquè tampoc eres correctora, lingüista, no et fa falta. Com que Amandín es dedica més als textos, perquè és traductora, potser per ahí ho haja deduït, no? I ara juguem, no vos ve de gust jugar?

Per favor.

Vinga, fem un joc.

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

És sobre barbarismes, d'acord? El joc consisteix que jo vos llegiré uns enunciats i a veure si sabeu identificar-hi els errors. Carla comptarà amb unes postisses per a poder avisar quan se sàpiga la resposta i Amandín comptarà amb un flabiol. Va, comencem. Qui se sàpiga la resposta fa sonar l'instrument. Entesos.

Entesos.

En cada oració hi ha dos barbarismes, que poden ser barbarismes lèxics d'una paraula concreta o gramaticals-sintàctics, és a dir, de diverses paraules, no? Els heu d'identificar.

Primera oració: «Esta decisió hi ha que meditar-la...»

Jo diria: s'ha de meditar.

S'ha de meditar, cal meditar-la és com hi ha que no pot ser perífrasi d'obligació, com tampoc no ho pot ser tindre que. Aleshores, com heu dit, esta decisió cal meditar-la. I ara l'altre error: «...perquè podria ser una arma de doble filo».

No sé com és, però no és així.

Arma o filo.

Arma sí, arma està bé.

Arma està bé i seria una arma de dos talls o una arma de doble tall o de doble fulla, però no filo. Perquè ve com d'una espasa, no? Que té dos talls, dos fulles.

Segona oració: «Vaig a contar-te una cosa que no vull que se la digues a ningú».

Va, que li la digues.

Que li la digues a ningú, eixe error de pronom per interferència del castellà en el complement indirecte. Però l'altra, que jo crec que Amandín potser sí que sàpiga contestar és: «Vaig a contar-te una cosa», és correcte?

No.

Molt bé, com seria?

Et contaré, et contaré una cosa perfectíssim. Anar + infinitiu és de passat. Per tant, no podem utilitzar anar a com a futur, perquè es confon. Va una altra: «Ves a poc a poc i alerta amb els cotxes, perquè són carrers de molt de tràfic».

Amandín.

Ací només tenim un error.

El tràfic, no, el trànsit.

El trànsit. Intentem fer eixa s sonora també: trans-, trànsit. Molt bé, correctíssim! Has estat ben atenta l'explicació. Amandín, jo crec que podríem fer ací un salconduit perquè arribes directe al C2 del B1 al C2.

Tant de bo.

I Carla, m'estan dient que et degradem en l'escala de C1.

Sí, eh? Crec que estic suspesa.

Però que ací defensem l'enfocament comunicatiu. Per tant, els errors puntuals no ens importen tant. Ens acomiadem ja. Moltíssimes gràcies per haver vingut, Carla, Amandín, estic molt agraïda de vosaltres.

Estem en la recta final d’este Beniparlem. Però abans d’anar-nos-en, vull contar-te que Stephen Krashen té una hipòtesi sobre l’aprenentatge de llengües que es diu Hipòtesi de l’input comprensible, segons la qual l'aprenent només pot adquirir una llengua estrangera quan rep input comprensible en la llengua que està aprenent. Què vol dir això de comprensible? Que és un input que està propet del nivell que està aprenent. Per tant, si vols aprendre japonés des de zero i et veus tres-cents capítols de One piece, en versió original sense subtítols, realment no aprendràs a parlar japonés. Necessites algú que t'acompanye en el procés i uns materials adaptats al teu nivell.

I fins ací ha arribat el Beniparlem de hui. Esperem haver-vos entretingut i instruït, encara que siga un poquet, ja que a poquet a poquet avançarem. Adeu!

Adeu, gràcies.