Sol·licitem mots nous

—Mira, et faré una pregunta. Tu em dius la resposta. Ja està. Així de senzill, sí?

—D'acord.

—Com es diu el Defensor del Pueblo en valencià?

Opció A: Síndic de greuges.

Opció B: Defensor del poble.

Opció C: Cosí de Zumosol.

—Em pense que serà la A.

—Síndic de greuges... I és una resposta... Correcta! Molt bé, el síndic de greuges. Si voleu denunciar alguna cosa, ja sabeu a qui heu d'adreçar-vos. Anem amb una altra. Els documents administratius, és a dir, els que presentem oficialment en institucions per a peticions, on es firmen?

Opció A: Al principi del document.

Opció B: Al final del document.

Opció C: Al final del document, amb el lloc, la data i l'hora.

—C.

—Supersegura?

—Súper.

—És una resposta... Correcta també! És important això del lloc i l'hora.

—Molt important.

—Sí, no? Perquè podria ser...

—Si no, es podria falsificar...

—O fer-te passar per una altra persona, no? Clar, no sé...

—O firmar abans de contractar...

—Ja, ja, ja.

—És molt important la data.

—Anem amb la darrera. Com es diuen eixes llistes en què apareix la gent que es queda dins i fora per a pròximes fases d'un procés administratiu?

Opció A: Llista d'admitits i d'excluïts.

Opció B: Llistat d'admesos i d'exclossos.

Opció C: Llistat d'admesos i d'exclosos.

—Serà la C.

—Diu la C. Llistat d'admesos i exclosos. Correcte! Sí, Maria!

—Eren molt paregudes, eh?

—Clar, una amb esse sonora o amb esse sorda. O siga, amb una esse o amb dues. Molt bé, Maria, tu estaries admesa al prestigiós club d'Apunts de Llengua.