Com escriure una sol·licitud

Quan parlem de sol·licitud ens referim a un document per mitjà del qual una persona s'adreça a l'administració o a qualsevol tipus d'organisme amb una demanda sobre una matèria reglada que inicia un procés administratiu. Uf, quanta burocràcia, no? Va, seguiu-me, que ho farem fàcil.

Suposeu que els menús de la cantina de la universitat en què estudieu foren de mala qualitat o poc saludables. És un exemple, eh? No va amb segones. Però bé, en eixe cas hipotètic podríem presentar una sol·licitud perquè en milloraren la qualitat que podria incloure, per exemple, requisits com, fomentar els bons hàbits alimentaris en la comunitat universitària. Açò no vos ho ensenyen en Netflix, eh? Introduir opcions per a les persones amb restriccions alimentàries. I proposar noves receptes amb ingredients de proveïdors sostenibles. O si no, vos endueu una carmanyola de casa i solucionat.

Però si no voleu rendir-vos, és hora de posar-se mans a l'obra. I per a escriure una sol·licitud, primer se n'han de conéixer les parts: identificació, expose, sol·licite, signatura, datació i destinació. En primer lloc, cal identificar la persona o persones que presenten la sol·licitud, amb dades personals com el nom, el DNI, el domicili, el telèfon i l'adreça electrònica.

Ara cal continuar amb el que volem exposar. Esta part conté l'explicació del problema o la situació que ens motiva. És important que ho fem de forma clara i concisa. Que no vos enrotlleu massa, vaja.

El següent apartat és on es detalla el que demanem específicament. Ha de ser una petició concreta i realista. Complicat per als que som uns joves idealistes. Bé, he dit joves? Ah! I no hem d'oblidar-nos de firmar el document, indicar la data en què estem fent la sol·licitud. Signatura i datació.

I a l'últim, hem d'especificar a qui va dirigida, siga un departament, siga una persona concreta. L'agent de mobilitat que m'ha posat la multa, per favor. Veiem l'estructura de la sol·licitud en un exemple concret.

Imaginem que volem demanar un canvi de grup en un curs d'anglés de la universitat per una qüestió d'incompatibilitat horària. No soc una persona tan ocupada, però recorrem a la imaginació, d'acord? Comencem detallant la identificació de qui fa la sol·licitud. Identificació: Eugènia Pitarch Espí. DNI: 88888888X. Jo crec que este DNI és fals, no? Amb domicili a Meliana, carrer de l'Aigua, 13, CP 46133. Telèfon 444444444. Jo crec que este telèfon també és fals. Adreça electrònica: estecorreuesfals@gmail.com. Què vos havia dit? És fals. I podem afegir-hi el càrrec o ocupació: estudiant del Servei de Llengües de la UV.

Continuem amb l'exposició de la situació. Expose: Que m'han canviat inesperadament l'horari de treball i que no podré assistir a dos grups d'activitats en què m'havia inscrit. Podeu comprovar-ho, eh? Podeu comprovar-ho. Ja m'he inscrit en dos grups diferents d'activitats. Seguim amb allò que volem sol·licitar. Sol·licite: La devolució de la quantitat que vaig ingressar en concepte d'abonament mitjançant transferència bancària al compte corrent... Tacatà, tacatà, xim pam. I acabem firmant el document. Posem la data també. Meliana, 27 de febrer de 2024. I indicant a qui va dirigida la sol·licitud. Destinatari: Servei de Llengües de la Universitat de València.

I ja tindríem feta la sol·licitud. No era tan difícil, veritat? És important recordar que cal utilitzar la primera persona. Per això diem Expose o Demanem. En cas que siga una sol·licitud col·lectiva. I és preferible parlar al destinatari de vós o també fer servir el tractament de vosté, amb la 2a persona del singular. Li pregunte (pregunte a vosté) si li agradaria que m'afaitara el bigot. Doncs això no passarà.

Tot i que si la sol·licitud me la feu a mi, vos deixe que em tracteu de tu. Que hem fet amistat. Hi ha confiança. Ara vull compartir amb vosaltres algunes recomanacions a l'hora de redactar. Cal escriure sempre de manera clara i fàcil d'entendre. Presentar la informació en paràgrafs, perquè es puga identificar visualment amb facilitat, però alerta, perquè això no vol dir que els textos hagen de ser esquemàtics ni segmentats. També cal evitar fórmules enrevessades, com usos de gerundis i veu passiva que, a més, no són pròpies del valencià. Està sent clar el missatge que estic difonent? Doncs això.

Per una altra banda, resulta important conéixer les abreviatures més comunes en este tipus de textos com doc. per a document, av. per a avinguda, p. per a pàgina i Sr. o Sra. per a senyor o senyora. A l'últim, vos recomane que feu servir expressions com: nascut o nascuda, domiciliat o domiciliada, que visc a..., amb DNI papapapa... Ah! Però heu d'evitar la barra inclinada. I recordeu també que el DNI no porta els punts de mil, perquè és un número, no un nombre.