La televisió d'À Punt en directe
Els temps passats de València
Els temps passat de València
Transcripció
A finals dels anys 80 van instaurar la dansa contemporània i vaig descobrir el meu estil de dansa. A partir d'ací, quan vaig finalitzar els estudis de dansa clàssica i dansa contemporània, vaig tindre l'oportunitat d'entrar a formar part de la primera generació del Centre Coreogràfic de València.
En valencià, per a expressar una acció passada que es considera acabada en relació amb el moment en què es parla, podem utilitzar tant el passat perifràstic com el passat simple. Ara bé, el seu ús depén, especialment, de la varietat geogràfica i el context lingüístic.
El passat simple, tal com indica el seu nom, es representa amb una paraula (jo parlí), mentre que el perifràstic necessita el verb auxiliar anar (vaig, vas, va, vam/vàrem, vau/vàreu, van/varen) més l’infinitiu. Com has vist, l'auxiliar del perifràstic també presenta una variació formal: vas/vares, vau/vàreu, etc. Però, en aquest cas, la distribució dialectal no està tan determinada com en altres situacions. No obstant això, cal subratllar que l'estàndard prioritza les primeres.
Fixa’t que Susana Rodrigo empra les formes perifràstiques: vaig finalitzar, vaig tindre; però, podria haver dit finalitzí o tinguí i seria correcte igualment.
Ara bé, aquesta no és l'única diferència geogràfica que hi ha en les formes verbals; n'hi ha un bon grapat més. Te les deixem en aquesta fitxa: