Recitem poemes d'Estellés

Ací em pariren i ací estic.

I com que em passen certes coses,

ací les cante, ací les dic.

M’he estimat molt la vida,

no com a plenitud, cosa total,

sinó, posem per cas, com m’agrada la taula.

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment, ens amàvem del matí a la nit.

Si l’amor era gràcil com l’ala, si la vida era bona, era mala,

si el sospir, si el sonet, si la bala.

Jo tinc una mort petita,

meua i ben meua només.

Seràs el rent que fa pujar el pa,

seràs el solc i seràs la collita,

seràs la fe i la medalla…

Ho recorde amb una fam espantosa de pau

altres veuran pel balcó tot allò

veig el balcó, la saleta, no ho sé.

("Sense el ressò del dring", de Pascal Comelade)