He conegut persones desertes,

portuàries, volcàniques,

il·luminades per idees boreals,

migpartides per temors

com rius gebrats,

alçades sota el nivell

dels somnis

o abatudes com muntanyes

orfes de peus a les clivelles.

N'he admirat contradiccions:

esperits parabòlics emergint

de les barraques.

També he recorregut els hemisferis

d'algunes ments en guerra,

i a despit d'aquest perill

sé que mai no em cansaré

de viatjar per les persones,

dels hostals de tendresa

on em deixen pernoctar,

dels seus fruits, ponts, ruïnes,

selves, tombes, valls,

i de tants gratacels

de preguntes

i museus on reposen

els silencis més fondos i antics.