Els poemes d'Isabel

El teu cos balla

com alga al compàs.

El vent bufa

des de la deu,

amb vida de la mar fonda.

Aclucar els ulls

i resignar-se a dir:

ja no soc la que era

sinó una altra

amb més ulls a la pell.

Oberta al món.

Vull ésser i soc ara i ací

mudada com la serp

creme l'aigua que fa el verd,

l'olor blanca de la flor.

Creme l'aigua que sala

l'invisible verd dels meus ulls.

Arrape el cos de les paraules,

de la seua suor em nodresc,

i em segresta l'ombra

i reste arrapant-les,

esperant dir... espiant món.