Ovidi Montllor recita Estellés

S'ha mort Vicent Andrés Estellés.

(So de gravació antiga)

(EMOCIONAT) S'ha mort el poeta

(ENGUL)

(Aplaudiments)

Havíem previst un parell de cançons, ja que són tan amables, no estic massa en condicions de cantar.

Intentarem cantar "M'aclame a tu".

(Aplaudiments)

(Introducció instrumental de guitarra)

M'aclame a tu, mare de terra sola.

Arrape els teus genolls amb ungles brutes.

Invoque un nom o secreta consigna,

mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat

segueix camins, segueix foscos camins,

m'agafe a tu, os que més estimava

i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma

un alfabet fosforescent de pedres,

un alfabet sempre amb la clau al pany,

el net destí, la sendera de llum,

(Aplaudiments)

sempre a la nit, il·luminant, enterc,

un bell futur…