L'èxit de Raimon i dels verbs

I això va ser difícil de pair? Aquell primer disc que tragueu, es venen tants milers de còpies i que el nom de Raimon ja sone a tot arreu.

Com es paeix això quan u és tan jove?

Home…

Era el normal, no?

Jo què sé com es paeix!

Vull dir-te…

Això passa o no passa.

Jo conec molts amics que han començat a poc a poc i allò va ser un esclat.

Vaig fer una cançó i de seguida... bum!

Doncs mira, ja està.

Després també, segons i com, podria ser més difícil, vull dir-te. Perquè com arribes, si ja tens l'èxit al començament?

Moltes vegades ha passat.

Hi ha gent que ha fet un èxit i, després, doncs no n'ha fet més ni res.

No és el meu cas, perquè jo no volia l'èxit com a tal.

Jo tenia una intenció de fer un cert tipus d'obra.

Quan em vaig posar, una vegada fetes aquestes quatre cançons, jo vaig arribar a la conclusió que havia de fer un cert tipus d'obra.

I de fet, ja pose el primer poema d'Espriu, "La cançó de capvespre", el posen el segon disc, junt amb "Diguem no".

Dic: jo ja vaig per un camí. No sé per què.

Perquè la veritat és que no… no tenia una reflexió. Jo puc ara reflexionar a posteriori.

Però en aquell moment, si m'ho hagueren preguntat: tu què vols fer?

Coses bones.

Sí.

La flauta travessera no l'heu tornada a tocar més?

Alguna vegada. Alguna vegada…

Estava llegint unes coses, perquè jo he escrit uns quants dietaris, que a la millor algun dia publique o no, i em ve el que assenyale, que estem ella tocant el piano i jo la flauta.

O siga, i això de l'any huitanta no-sé-quant sí que ens ho vàrem passar molt bé.