Marca una x

Beniparlem, un pòdcast per a aprendre valencià amb Aina Monferrer.

Pere Joan, Ricard, ara ens endinsem en un terreny pantanós. Com a avaluadora de proves oficials, el punt en què més fantasia en la pronúncia he trobat mai és en les paraules començades per ex més vocal. He sentit pronunciar eixercici, exercici... De tot, però no estava de totes les maneres. Tot això, no ho sé, està bé? Com ho faríem?

Jo crec que, lligat a l'educació, hi ha tres paraules com a clau que s'han de pronunciar igual que seria la d'exercici, examen i exemple, que les tres van lligadetes i s'ha de pronunciar com una gz, un poc aixina sonores.

D’acord. En una classe de llengües eixes paraules les diem moltíssim: examen, exemple, exercici. Eixa és l'única manera bona: examen, exemple, exercici.

Hi ha com tres maneres: la bona bona és esta amb gz. Després, en àmbits on es diu i en nivells informals, l’AVL, i crec que el nostre llibre d’estil ho recull també: /eixemple/, /eixercici/. Però només això, en àmbits... és a dir, si la teua parla ho diu i molt restringit, però en mitjans de comunicació seria en /gz/.

Per a assegurar-vos: /egzamen/, /egzemple/, /egzercici/.

Després la pronúncia sorda tampoc, ni la que diria jo en la meua parla tampoc és. Ni /etʃemple/ ni /eksemple/.

Que vibren les cordes vocals. I després també, si una cosa ha de quedar clara és que la x mai no es pronuncia com una s, la x no es pronuncia com una s. Aleshores, què passa amb paraules que tenen la x entre mig de la paraula, situada entre dos sons vocàlics? Jo puc dir: /baisar/, /caisa/, /aisò/... Això ho puc dir?

Com a poder-ho dir...

Ningú vindrà i m'apuntaré amb una pistola, però en valencià formal, si volem tindre una pronúncia acurada del valencià formal, podria?

Estàs dient, dir les x, com a s.

Sí.

Això és l'anècdota que dius: Susi és Susana, i sushi és el menjar. Eixa és la diferència. Vaig a menjar susi.

Seria canibalisme.

Exactament.

D'acord, i com pronunciaríem taxi i sintaxi, com jo ho estic fent amb /ks/? Eixa podria ser sorda, no caldria fer /tagzi/ ni coses d'estes?

No, no.

D'acord, i en el cas de l'increment isc, enmig d'una paraula que és tan típica en valencià, sobretot per l'increment dels verbs de la tercera conjugació, que diem incoatius: patixca o patisca, ferixquen, ferisquen, complixquen, complisquen... Ahí què faig una x o una s? Què faig? Què he de fer en valencià formal?

En valencià formal, /sk/, visca, isca...

D'acord.

Sí que és veritat que, com la k, ja que parlem, tècnicament, és velar, és a dir, es pronuncia allà darrere en la llengua, arrossega la s cap arrere un poquet i aleshores la fa com un poquet palatal fa visca.

És veritat.

Hi ha una resonància, però no fa falta fer una x de vixca, no cal exagerar.

La tendència ja està una s que la k l'arrossega un poc cap arrere.

Però que no cal ni que ho pensem perquè la nostra mateixa boca ja ho fa.