En valencià, a l'hora de conjugar alguns verbs irregulars és molt comú afegir o canviar alguna consonant, com és el cas de la conjugació dels verbs velaritzats (els que en la primera persona del present d'indicatiu acaben amb -c, que canvia a -g en alguns temps verbals).
Ara bé, hi ha verbs de la segona i de la tercera conjugació que són regulars, però, a l'hora de conjugar-los cometem l'error de fer-los velars, com és el cas de perdre, i, hi afegim la g de manera errònia: diem *perc i, per tant, perga; quan en realitat és perd i perda.
Amb quins altres verbs es dona aquesta interferència?
