El verb rompre i els seus derivats, com és el cas d'irrompre, són de la segona conjugació. Ara bé, cal anar amb compte amb alguns verbs perquè, per interferències, es conjuguen en registres informals com si foren de la tercera conjugació. Així doncs, hem de recordar que, en aquest cas en concret, en les formes de la primera i segona persona del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu d'aquests verbs, la vocal final és la e i no la i (irrompem i no *irrumpim).
En aquesta activitat et proposem una sèrie de verbs que poden generar confusió. Prova de conjugar-los.