Directes
La televisió d'À Punt en directe

El verb 'irrompre'

En aquest fragment ens narren una de les accions de protesta que van tindre lloc l'any 1976, en què participaren un centenar de persones. La narració ens aprofitarà per a treballar certs verbs que en valencià solen tindre interferències lingüístiques.

Transcripció

En l'any 76, un any després de la mort de Franco, vam fer una acció que va eixir en la premsa també i vam atacar l'estàtua tirant-li un còctel Molotov, pintura i posant-li una bandera republicana en les tanques que hi havia allí.

La protagonitzaren un centenar de persones mentre irrompia un camió de construcció i li lligaren uns cables d'acer al camió. A l'estirar el camió, va pegar un esclafit el primer cable d'acer i després el va pegar el segon. I l'escultura no es va moure del lloc.

El verb rompre i els seus derivats, com és el cas d'irrompre, són de la segona conjugació. Ara bé, cal anar amb compte amb alguns verbs perquè, per interferències, es conjuguen en registres informals com si foren de la tercera conjugació. Així doncs, hem de recordar que, en aquest cas en concret, en les formes de la primera i segona persona del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu d'aquests verbs, la vocal final és la e i no la i (irrompem i no *irrumpim).

En aquesta activitat et proposem una sèrie de verbs que poden generar confusió. Prova de conjugar-los.

Nivell C1 Gramàtica Verbs Segona conjugació Història

També et pot interessar