Transcripció
Tu mantens encara eixa essència. Què és el que t'atrau? De la música tradicional.
A mi? El cant de batre. Eixe cant ix de la terra, és el lament. Diuen: “Els homes anaven a batre”. Collons, les dones també batien. Més que els hòmens. Perquè abans que ells estigueren en l'era, elles ja estaven agranant. Ja estaven preparant-la, i ja cantaven eixes cançons. Això és molt gran. A banda que… són cançons molt antigues. Ja les cantaven els moriscos, imagina't. I gràcies als nostres llauradors, i a les nostres llauradores, s'ha pogut conservar.
Pep Botifarra en aquest fragment ens conta que la tonada que més l’atrau és el cant de batre. Aquest cant folklòric, d’arrel tradicional valenciana, es canta a cappella i dona nom a tots aquells cants que van lligats a les faenes agrícoles com llaurar, segar, regar, batre...
Ara bé, batre o batir? Hi ha una sèrie de verbs de la segona conjugació, com ara el verb batre (i els seus derivats: combatre, debatre, etc.) que generen confusió per influència del castellà. Per això, cal tindre en compte que, en valencià, el verb batre mantindrà la e en la primera i en la segona persona del plural d’indicatiu i del present de subjuntiu.
Si vols saber quins altres verbs presenten confusions, fes l'activitat de baix.