I tu has vist, encara que siga només uns anyets, el món que descriu Blasco Ibáñez a Cañas y barro?

Açò és una càpsula del temps.

L'Albufera… conserva… conserva encara expressions que són del segle XV. El peix, quan… quan es mou per dalt l'aigua, el peix sorolla. El peix va a flor d'aigua o va assorrat. Les barques tenen noms: El Palomar, El Braganell… Parlem com parlàvem al segle XV. Moltes coses s'aguanten. Ara bé, el món que descriu Blasco és un món en evolució. Eixe món, que va nàixer en aquell moment, ja s'ha perdut també.

No queda res?

No. Queda… el bastidor que diu Blasco és un moment en què… tot açò on estem ara mateix era albufera, era llac. I hi arribà gent amb molts diners i feren estancats. Per a cultivar-hi arròs dins del llac de l'Albufera. El preu en la guerra francoprussiana i en la Segona Guerra Mundial era tan gran que es veia com un gran negoci tapar l'albufera. Després tenies, de l'altre costat, tenies els pescadors, com el Tio Paloma, que els costava llegir i escriure, o no en sabien, que ho tenien ben cru. Perquè estaven debades en la seua terra de sempre.