Les formes velaritzades de la segona conjugació

Jo, per exemple, jo crec que sempre anem buscant la perfecció. La millor persona, el més guapo, el que més feliç em faça, però això no és possible, no hi ha res perfecte.

Qui busca una persona ideal busca un ideal, o alguna cosa així.

És que busquem uns punts en unes persones que tu dius: si, al cap i a la fi, el físic no és res. Pots canviar el físic, pots canviar… El físic pot canviar ràpid. Pots canviar de monyo, dur llentilles de colors… Fixa't en la persona. Si t'agrada la personalitat, si et pareix simpàtica o borda, si es porta bé amb tu o mal. No mirar tant el físic.

Sí, però… El primer que tu… La primera informació que tens és física. O siga, de normal… Si a tu una persona no t'atrau físicament, per així dir-ho, no t'hi interessa tant com una que t'atraga…

Per a conéixer-la, no?

Sí, o siga… No tens el mateix interés per a interactuar-hi i comunicar-t'hi si t'atrau que si…

No es pot negar que les persones tenim eixa dimensió física que fa que ens sentim atrets pel físic, per eixa carta de presentació.

Però si tu estàs amb una persona basant-te només en… la connexió física... és súper poc profund.

Ha de ser un…

Exacte.

Una balança.

El primer contacte sempre serà el físic, després la personalitat. Potser siga atractiva, però tinga una personalitat que no t'agrade gens. Ha d'haver-hi una connexió…

Espiritual.

Sí.