Però, però....

Dediquem-li ara un poc d'atenció al… Però què m'estàs contant!? Perdó, ho havia de dir. El però pot dur a terme tres funcions: La primera és el però com a connector textual. Ací en teniu un exemple a l'estil Mr Wonderful depressiu. Però les coses no sempre ixen com ens agradaria. Les expectatives són el pitjor enemic que tenim. La millor manera de no acabar decebut és no posar expectatives… en el València CF. La segona funció és… que s'escriu entre comes. Este però és l'únic que es pronuncia amb la o oberta i que en valencià el fem servir només en situacions molt formals. Per exemple, així: Els experts recomanen assistir a classes presencials com a opció efectiva per a preparar proves de valencià. Els 5 cèntims de valencià, però, també poden ser-hi molt útils. La tercera funció és… Ha quedat clar fins ací? Mmm? Vos propose un exercici.

(Sintonia alegre)

Recordeu: jo plantejaré dos opcions i heu de dir quina penseu que és correcta.

Pregunta 1. La correcta és la a, ja que això d'anem a vore no és una estructura pròpia del valencià. Ja ho sé, que sí, les fem servir molt sovint, però no. Igual que el vaig a més infinitiu. No. Caca. No. Seguim!

Pregunta 2. L'únic però que es pronuncia com a paraula aguda, amb la o oberta, però, és… a… (RIU) b, c… La correcta és la b. I que només l'utilitzem en oracions bastant formals. Els 5 cèntims de valencià, però, poden ser candidats als Oscar de la llengua.