Interpreta el mem

Passem a una coseta més divertida, que és una secció de mems. A partir d'uns mems que hem demanat als nostres oients i a les nostres oients que ens envien perquè els agraden, a partir d'estos mems comentarem qüestions de llengua, perquè, en concret, són mems lingüístics que fan reflexió sobre la llengua. Comencem amb el primer mem, que el descriuré per si algú no està veient la imatge, només ens està escoltant. És un mem del pronom de primera persona del plural. Diem nosaltres? Tots els valencianoparlants diem nosaltres? Jo crec que no. No diem matros, noltros, natros, natres, nantros... de tot. Moatros... I això està representat amb el típic mem de Spiderman que s'assenyalen tots els Spiderman entre ells. El coneixies, Alícia?

Sí, sí, no sé si en concret, el que estem veient o algun altre, però sí els mems aquests que comparen la variació lingüística sí que n'he vist uns quants i em semblen interessants per a mostrar eixa diversitat que s'ha de valorar.

I aleshores, a un alumne que està aprenent la llengua formal, oral o escrita, el corregiries si diu matros, moatros, naltros...?

A veure sí que el corregiria, si el que vol aprendre... és que depén del quina siga la finalitat, no? Però si vol aprendre la llengua, òbviament ha de tenir un nivell estàndard i, per tant, ha de saber quines és la forma comuna estàndard que ha d'utilitzar, que seria nosaltres; però, clar, en una conversa oral, en el seu dia a dia, si vol utilitzar la llengua per a fer-ne un ús social. Això no li ho corregiria, perquè entra dins de la seua diversitat, de la seua identitat com a persona.

Hem de saber adequar-nos a la situació comunicativa.

Bé, passem al següent mem, que és Bono, el cantant, i té un «bono» entre cometes de metro i diu: m'he fet un «bono» de deu sessions. Açò perquè té gràcia, perquè està explicat així?

A mi m'ha fet gràcia, no el coneixia i m'ha fet gràcia perquè, clar, abonament és una paraula que normalment, col·loquialment, no fem servir i tot el món utilitza bono, encara que sabem que no és correcta. Per tant, el joc de paraules amb el cantant em sembla interessant i, de fet, he pensat: mira, és un mem que podria fer servir a classe per a aprendre i corregir els barbarismes, no?

De vegades, la intel·ligència visual ens pot ajudar a recordar-ho i a fixar alguna norma. Aleshores diem abonament de metro, abonament de tren i no bono, que és el cantant d'U2.

En el següent mem tenim les tres bessones i tres punts, ahí, ben grossos negres, això què voldrà indicar?

Que els tres punts són els tres punts suspensius, que són tres i no dos, ni quatre, ni cinc ni quinze, perquè això crec que és un problema greu que tenim normalment a l'hora d'escriure, que és una correcció que habitualment, almenys jo, he fet als meus estudiants, perquè tendeixen a posar un número incalculable, que depén, va variant el mateix alumne pot posar-te'n ara tres, ara quatre, ara cinc.

I aleshores l'alumne no et diu: Ai, però si jo pensava que podies posar els punts suspensius que volgueres, és com els signes d'admiració i d'interrogació? O els que vullgues, no?

No, però, clar, això n'hi ha unes normes i s'ha de saber i aplicar-les, i cal insistir. Per això m'ha agradat molt el mem perquè és una manera de recordar, per associació amb les tres bessones, recordar que els punts suspensius són tres, és interessant.

Doncs, sí o un o tres, com els signes d'interrogació i d'admiració, que solen anar només al final en valencià, i també o un o tres. I en llengua formal rarament en posarem tres d'interrogants o d'exclamació; si fora un text més literari, doncs ahí sí, no, perquè és que el tema dels punts suspensius a vegades costa explicar que també són errors i que poden descomptar, i que segurament, si els utilitzem bé en valencià, els utilitzarem bé també en les altres llengües que sabrem: en castellà, en anglés, en francés... aleshores podem aprofitar eixos aprenentatges per a transferir-los a altres llengües.

I és una errada també, com ara recordava de la correcció última que he fet d'exàmens de la selectivitat, que de vegades hi ha estudiants que utilitzen connectors sense cap relació amb el context correcte. Dius posteriorment, diu: si abans no has dit res, per què dius ara posteriorment? Vull dir que són aquestes qüestions que s'han d'aprendre a utilitzar de forma correcta.

I si no són un error també, poden penalitzar en algun cas.

Bé, passem a un altre cas, en el qual és un mem que tenim el personatge de The ofice, que està com simètricament donant-se la mà i a la part de dalt diu: «Coc un cuc nu o un cucu nu coc». I si ho lliges d'esquerra a dreta, seria el mateix: «Coc un cuc nu o un cucu nu coc». Què estarem representant ahí?

La veritat és que és això, que es pot llegir igual d'un en un sentit que en l'altre. És graciós perquè el personatge és idèntic, però és pràcticament impossible de pronunciar. Que tu ho has fet prou bé.

Però això és perquè ahí tenim una paraula molt bonica en valencià, que és la de capicua. Pot ser un nombre capicua, com 101, o una paraula com acabem de veure o de vore, diverses paraules, com ara hem vist. Aleshores això es diuen paraules o nombres capicua. També es poden dir palíndroms, però és curiós perquè és una de les paraules que en valencià hem exportat a altres llengües: en anglés ho diuen, capicua; en francés també ho diuen poden dir: palíndrom o capicua. I després també hem exportat altres paraules. Alícia, coneixes altres paraules en valencià que hem exportat a altres llengües? Per exemple, quan algú no fa la vaga, una vaga, com li diem?

Esquirol.

Esquirol, en castellà també li diuen esquirol i sí que ve de la paraula en valencià esquirol, l'animalet, no? I després també una altra molt típica: eixa recepta que fem amb ou, oli, una maça i un morter i all.

L'allioli.

L'allioli. També l'hem exportada, eixa paraula, veritat?

Un altre mem ja per acabar, que és una miqueta nostàlgic, és una ouija la qual estan fent-la i diuen: recordes quan la gent apostrofava l'article?

Quina por fa això. Vol dir que la gent està deixant d'apostrofar les paraules que són una qüestió bàsica i un tret identitari, de la nostra llengua, apostrofar, diria jo. I que hi ha diferència, sobretot pel contrast amb el castellà, clar, és que és fonamental que apostrofem i és veritat que en les proves últimes que vaig corregint, cada vegada hi ha gent que deixa apostrofar paraules que és evident que s'han d'apostrofar.

Recordeu-vos que en valencià, quan hi ha elisió, hi ha apostrofació. Que no se vos oblide.