Comprensió: El segon moviment

Continuem al segon moviment, "A la batalla", i ateneu com l'autor combina, en este cas, les sonoritats. Ja hem vist ací, en Deconstruccions, que per a recrear l'estat d'agitació el que féiem era fer estructures repetitives, augmentant el ritme amb un tempo agitat i, segons com deia Plató, per mitjà de Monteverdi, utilitzar el mode grec: el dòric. Hui, però, n'hi afegirem un altre més.

La creació de sonoritats per mitjà de superposició de notes hàbilment orquestrades per Enrique Hernandis. Que, buscant eixe acord blanc, que havíem vist en el primer temps del preludi, ens transporten a un estat d'inestabilitat i d'alarma. A més, fixeu-vos en els esglais o els silencis del principi del segon moviment de Tirant lo Blanc, perquè els silencis prenen gran força. I mireu com són de necessaris per crear este estat d'incertesa i d'agitació. És a dir, el silenci, en este cas, també és música i és més que necessari per recrear este estat d'ànim.