La televisió d'À Punt en directe
Transcripció
Em vaig trobar molt còmoda escrivint Júlia, perquè la història de Júlia és en part real. Hi va haver un fabricant que es va casar amb l'obrera, li cantaven cançons… això m'ho explicaven els pares, els majors… I ho vaig voler lligar amb la revolució del petroli. Perquè un dia Joan Fuster ens va dir: “Ningun alcoià farà una cosa amb el petroli, tan important com és?”. I jo vaig dir: “Consell que diu el gran Joan Fuster s'ha de seguir”. Jo em vaig presentar al Premi Ramon Llull, que era de la família Lara, i vaig guanyar per unanimitat, amb Júlia. Però la dona de Lara va dir que una novel·la que acabava amb la frase en què acaba… de cap manera podia ser-ne la guanyadora. I no sols això, sinó que n'era finalista, però no em van donar ni el premi de consolació. Ara, va vindre el jurat a casa meua a explicar-me que havia guanyat per unanimitat. És “catòlic havia de ser”. Imperdonable. (RIU)
De vegades, l'escriptura de la conjunció adversativa sinó i la conjunció condicional si no ens fan dubtar. Isabel-Clara Simó, en aquest fragment, n’utilitza una. Sabries identificar-la? Et donem la informació perquè et poses a prova.
Doncs bé, quan restringim (o neguem) la informació que hem transmés anteriorment, usem la conjunció adversativa sinó (No ha comprat taronges, sinó mandarines); en canvi, quan construïm una oració condicional negativa i ometem l'oració, cal escriure si no (Hauries d’acabar la faena; si no, la cap s’enfadarà).
Després de consultar que has encertat la conjunció que ha gastat Simó, fes aquesta activitat.